dimarts, 29 de desembre de 2009

Últim dia de seminari


L’últim dia de seminari hem fet diverses activitats. Després d’acabar la última lectura en veu alta, l’Imma ens va llegir un poema sobre el Nadal. Seguidament, vam llegir entre tots la història dels tres mags d’Orient d’un calendari que contenia a cada dia un petit tros de la història, el calendari cortesia de l’Imma també. A continuació vam fer l’amic invisible que una setmana abans havien sortejat. Cadascú li va fer un regal fet a mà a una altra persona de seminari. A continuació les companyes Laura Hedo i Anna Merino ens van fer un obsequi a tots els membres de seminari consistent en un vela amb una felicitació de Nadal. En Josep, l’Adrià, en David i jo vam cantar, amb la completa col•laboració del seminari, una nadala. La Laia ens va fer gaudir amb un petit concert de violí, ens va tocar el Cant dels ocells de Pau Casals, fins i tot els membres d’altres seminaris es van unir a la festa. Per acabar, la Sandra Castelnouvo ens va oferir una cançó de Nadal en anglès.

Així, acaba el seminari del primer semestre. Ara toca estudiar i ens veiem al segon semestre!
Bon Nadal i feliç any nou!

Procés de composició escrita

A l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital ens van lliurar la següent taula i un dossier explicant-nos els passos a seguir en la composició d'un text escrit. En aquesta taula es veu molt clar quin procés cal seguir:


Clica sobre la imatge i s'obrirà en una nova finestra automàticament.

En aquesta taula es veu molt clar quin procés A l'hora de redactar cal tenir en compte tots aquests aspectes. Un d'ells, revisar, segurament és el que habitualment tenim més freqüència en oblidar i probablement és un dels més importants. Hem de pensar que quan redactem un text per primer cop tan sols estem elaborant un esborrany del que serà el text final. Ni el més experimentat dels escriptors és capaç d’elaborar un text sense cap error amb una sola redacció i cap lectura.

Les 4 metàfores de Charles Crook

A l'assignatura de Gestió i Tic hem pogut observar les 4 metàfores de Charles Crook en relació a quatre maneres d'utilitzar l'ordinador a l'aula:

Metàfora tutoria: l'ordinador com a tutor de l'alumne.

Són aquells programes que fan la funció de tutor. Aquests programes guien a l'alumne en el seu aprenentatge, fent-li fer exercicis i activitats i corregint-les. Així, l'alumne coneix on falla i on va millor i pot anar repetint exercicis per anar millorant. Un exemple d'aquests programes són els que podem trobar al
JClic (vegeu entrada del Bloc relacionada). Aquest seria un model més aviat tradicional d'ensenyament.

Metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne.

El propi alumne es planteja un problema i a partir de l'assaig i l'error va descobrint diverses formes de solucionar un mateix problema. Un exemple d'aquest tipus de programa seria el de la tortuga. Aquesta va dibuixant una línia per allà on li dius que passi (per exemple: 50 Nord). Així, imaginem que l'alumne vol dibuixar un quadrat, haurà d'anar indicant a la tortuga cap on ha d'anar girant per aconseguir la figura. Aquest seria un model del tot constructiu.

Metàfora del laboratori: ordinador com a simulador d'experiències.

Són aquells programes amb una sèrie d'activitats en els quals l'alumne aprèn i desenvolupa la seva intel·ligència a partir de l'experimentació. Un exemple d'aquests programes és el
Crayon phsysics, en el qual l'alumne ha de aconseguir fer arribar una pilota fins a una estrella a partir del dibuix de línies i objectes que la facin arribar:

Crayon Physics Deluxe from Petri Purho on Vimeo.

Aquest també seria un model constructiu d'ensenyament.

Metàfora de la caixa d'eines: ordinador com a eina de treball.

Són aquells programes que serveixen per pintar, redactar textos, dibuixar, etc. Alguns exemples en relació a aquesta caixa d'eines trobaríem els programes que ja coneixem tots com poden ser el Paint, l'OpenOffice o el Word, etc.
Aquests programes serien aplicacions més avançades de l'ensenyament i no representen a un model en concret sinó a tots. Dependre de com s'utilitzi.

Elogi de la feblesa d'Alexandre Jollien (Llibre i conferència)

Per Seminari ens van encarregar la lectura del llibre Elogi de la Feblesa d'Alexandre Jollien i un posterior treball escrit.
En aquest treball escrit, hem parlat del mètode socràtic, d’alguns eixos que configuren l’obra i de com ens afecta el nostre entorn a la pròpia personalitat, però què hem extret del llibre realment?
L’objectiu tant de la lectura com del treball escrit no era fer un anàlisi literari del text. L’objectiu era conèixer aquests aspectes amb els que ens omplim la boca habitualment com poden ser la integració, les discapacitats, l’educació especial, la normalitat... Però no conèixer-los des del punt de vista dels que tenen més a dir i menys diuen: les persones que sofreixen algun tipus d’impediment físic, com és el cas de l’Alexandre Jollien, o mental. L’Elogi de la Feblesa és un crit a la societat, a la comprensió dels que ens considerem normals caps els malnomenats “anormals“. És veritablement sorprenent com la filosofia a donat veu a les persones que més necessiten ser escoltades com l’Alexandre Jollien i els seus companys de centre, com l’amistat ens pot obrir tantes portes. Aquest llibre no és només una autobiografia, aquest llibre inspira valors: esperit de superació, reflexió sobre un mateix, necessitat d’entendre el nostre entorn... No cal ser discapacitat per sentir-se identificat ja que, com he pogut observar: no existeix la normalitat, tots som diferents.
És per tot això que he volgut fer una reflexió a partir de totes aquestes petites coses que m’ha inspirat el llibre i que el fa tan gran:
La vida no tracta d’actuar en funció dels límits de cadascú, sinó de saber apreciar i desenvolupar les possibilitats que ens ofereix el nostre propi món.
Per acabar aquesta activitat, vam visionar una conferència de l’Alexandre Jollien a la nostre facultat anys enrere. En aquesta entrevista Jollien explica la importància de l’ofici de mestre en la integració de la gent amb algun tipus de discapacitat. En aquest punt es bassa aquesta conferència. Jollien remarca que ell no ho va tenir gaire fàcil, però que tot i així se’n va saber sortir. Creu en la necessitat de la integració d’alumnes amb discapacitats a l’aula ordinària per a sensibilitzar els alumnes ordinaris i a les seves famílies. Aquest fet provocaria l’adquisició d’uns valors molt importants en el creixement dels infants: el respecte pels diferents i la solidaritat. De tot el que va dir Jollien en la conferència em quedo amb una frase:
L’educació ha d’entendre a tothom, ensenyar valors. Millor un cap ben fet que no pas un cap ben ple.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Recitació

En aquestes últimes setmanes, a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, hem estat fent recitacions per posar en pràctica tot el que hem aprés durant el semestre de com parlar bé en públic.

El tema de la recitació era lliure, podíem recitar un conte, una poesia, un monòleg, etc. Després ens l’havíem d’aprendre de memòria i interpretar el text tenint en compte els aspectes següents:

- L’expressió oral.
- La mirada.
- La postura.
- La veu.
- La gesticulació.
- El control dels nervis.

Jo vaig escollir un text d’en Piti Espanyol (guionista del Terrat) anomenat Amor desesperat. És un conte per adults que tracta de una parella d’actors que tenen un “affair” i com un dels productors (marit de l’actriu) va manipulant una escena de la telenovel•la que estan rodant per tal de venjar-se de la infidelitat de la seva dona.

Un cop feta i enregistrada la recitació, cadascú es va tornar a veure a casa seva i va analitzar els aspectes que calia tenir en compte a l’hora de fer la recitació per a elaborar una autoavaluació i poder observar quines mancances i quines parts positives podíem extreure de la nostre exposició.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Compartir a través de la Xarxa




A l'assignatura de Gestió i TIC ens han proposat una activitat per explorar diferents formes de difondre coneixement, la reflexió educativa i les experiències que es porten a terme a les escoles, a través de la Xarxa.

Primer, hem fet un repàs general d'alguns recursos que s'ofereixen a la web:

- Pràctica compartica (XTEC)

- Projectes en Xarxa (XTEC)

- Webs de Centres (XTEC)

- Revistes Escolars (XTEC)

- XTECRàdio (XTEC)

- Bitàcola de mestra TIC

- Contes del món

- Bloc de l'edu3.cat

- Bloc de música

- De les TIC a les TAC

Després, en grups de tres, hem elaborat una presentació de Google amb un exemple d'utilitat que s'ofereix en una d'aquestes webs. En el cas del meu grup (Encarni Bosch, Josep Fosalba i jo, Jordi Mur) hem escollit el recurs de Projectes en Xarxa de l'XTEC i l'utilitat WallsTalking.

Per acabar, ens hem subscrit a aquells recursos que com a mestres ens han d'acompanyar durant la nostre vida escolar (vegeu blocs que segueixo):

- Bitàcola de mestra Tic

- ButlleTIC

- De les TIC a les TAC

- Bloc de Edu3.cat

diumenge, 13 de desembre de 2009

El llenguatge i les llengües

Per a l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam parlar del llenguatge i les llengües a partir d'un text de Jesús Tuson. En aquest text podem observar la importància que té el nostre llenguatge en molts àmbits de la vida. A continuació podeu llegir un breu resum sobre el text tractat a classe:

(Text resumit: TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50))

Les senyals són un procés de comunicació. Quan serveixen com a enllaç entre un emissor i un receptor és quan realment tenen sentit. El llenguatge humà està constituït per senyals combinades i organitzades per a la comunicació. Això no és suficient per definir el llenguatge humà, ja que té molta més complexitat que no només aquest conjunt de senyals.
Al que fa que el llenguatge humà sigui tant complex no és només la quantitat de senyals sinó també per la seva qualitat, ja que s’organitza en diferents nivells (discurs, oració, sintagma, etc.), i a més comporta creativitat. També ens fa possible fer referència a coses i situacions en la seva absència.

Aquests són alguns punts de la complexitat del llenguatge humà:

- El llenguatge i l’organització de l’entorn. Amb la llengua organitzem el nostre entorn i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció (associacions entre objectes i definició d’aquests). En les percepcions, com en el cas dels colors, reduïm el nombre. Si posseïm un nom a cada percepció la comunicació seria impossible ja que en el cas dels colors (per exemple) hi ha infinits. Aquesta capacitat d’abstracció és innata de l’ésser humà, reduir i ordenar les percepcions.

- El llenguatge i el pensament. El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar i permet el discurs abstracte a diferents nivells del pensament. La intel·ligència humana és al que ens permet poder desenvolupar aquest pensament a partir del llenguatge.

- El llenguatge i la memòria. Col·lectivament la llengua ens permet recordar la història de forma oral o escrita d’una comunitat. Individualment ens dona la capacitat d’explicar la nostre pròpia vida. Així, podem dir que el llenguatge és indispensable com a suport a la memòria tant individualment, com col·lectivament.

- El llenguatge i l’autoexpressió. El llenguatge ens permet el diàleg entre nosaltres mateixos sense necessitat de comunicació amb algú altre.

- El medi més extens. Qualsevol percepció té una traducció al llenguatge, sigui més o menys precisa, mentre que ninguna senyal visual pot traduir la majoria d’expressions lingüístiques com ara opinions, experiències, estats d’ànim, etc. Podem dir doncs, que el llenguatge és el mitjà de comunicació i d’expressió més extens de d’ésser humà.

Reflexió

En conclusió, podem dir que el llenguatge és el mitjà de comunicació més extens que tenim. És el que ens constitueix com a éssers humans perquè podem fer un discurs abstracte i una parla desplaçada. D’aquí deriva el pensament i la memòria. Per últim cal dir que el llenguatge també ens permet l’expressió lliure i interior. Sense el llenguatge, del tipus que sigui, probablement no seríem res.