A Comunicació oral, escrita i digital hem treballat el fet comunicatiu a partir de diversos fragments.
Hem fet grups d’unes 6 o 7 persones per analitzar i fer una síntesi de cada text.
El nostre grup estava format per: Joan Amat, Josep Fosalba, Carles Furest, Eduard López i Jordi Mur.
El text que nosaltres hem treballat és el següent: Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries
A continuació podeu llegir la síntesi que vam realitzar en grup:
Una imatge no val més que mil paraules
Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules.
En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.
Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades, quan es converteixen en text, poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.
Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com "precaució a causa d’obres", "prohibit l’aparcament" o "direcció obligatòria".
Reflexió
Hem fet grups d’unes 6 o 7 persones per analitzar i fer una síntesi de cada text.
El nostre grup estava format per: Joan Amat, Josep Fosalba, Carles Furest, Eduard López i Jordi Mur.
El text que nosaltres hem treballat és el següent: Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries
A continuació podeu llegir la síntesi que vam realitzar en grup:
Una imatge no val més que mil paraules
Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules.
En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.
Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades, quan es converteixen en text, poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.
Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com "precaució a causa d’obres", "prohibit l’aparcament" o "direcció obligatòria".
Reflexió
Completament d’acord amb les argumentacions de Tuson, he volgut fer la següent reflexió a partir d’un exemple que, per mi, demostra fins a quin punt una imatge no val més que mil paraules.
Tots nosaltres hem llegit un llibre i després hem vist la pel•lícula i... Com ens hem sentit després? Les frases més repetides sempre són les mateixes: el llibre és molt millor o jo m’ho imaginava d’una altre manera. Quan llegim imaginem, creem amb cada frase una imatge ben definida. Una imatge que és nostre i que ben descrita pot arribar a interpel•lar els altres. En canvi, veiem la pel•lícula(amb tots els seus efectes especials, diàlegs, actors famosíssims, etc.) i ens sentim enganyats. Tot allò que la nostre ment havia construït es veu decebut per la visió d’una altre persona. Aquell història escrita que tant ens havia interpel•lat i transmès convertida a imatge no ens aporta res. I és aquí on l’escrit està per sobre de la imatge: en la capacitat de transmetre.
Altres textos tractats a classe:
Escoltar i Sentir i Fer silenci del llibre de Francesc Torralba L'art de saber escoltar (2006).
Aprendre i créixer del llibre d'Eulàlia Bosch Educació i vida quotidiana (2003).
- El regal de la comunicació (2003) i Gramàtiques del silenci del llibre La festa dels sentits (2009) de Sebastià Serrano.
