El llenguatge i les llengües

Per a l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam parlar del llenguatge i les llengües a partir d'un text de Jesús Tuson. En aquest text podem observar la importància que té el nostre llenguatge en molts àmbits de la vida. A continuació podeu llegir un breu resum sobre el text tractat a classe:

(Text resumit: TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50))

Les senyals són un procés de comunicació. Quan serveixen com a enllaç entre un emissor i un receptor és quan realment tenen sentit. El llenguatge humà està constituït per senyals combinades i organitzades per a la comunicació. Això no és suficient per definir el llenguatge humà, ja que té molta més complexitat que no només aquest conjunt de senyals.
Al que fa que el llenguatge humà sigui tant complex no és només la quantitat de senyals sinó també per la seva qualitat, ja que s’organitza en diferents nivells (discurs, oració, sintagma, etc.), i a més comporta creativitat. També ens fa possible fer referència a coses i situacions en la seva absència.

Aquests són alguns punts de la complexitat del llenguatge humà:

- El llenguatge i l’organització de l’entorn. Amb la llengua organitzem el nostre entorn i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció (associacions entre objectes i definició d’aquests). En les percepcions, com en el cas dels colors, reduïm el nombre. Si posseïm un nom a cada percepció la comunicació seria impossible ja que en el cas dels colors (per exemple) hi ha infinits. Aquesta capacitat d’abstracció és innata de l’ésser humà, reduir i ordenar les percepcions.

- El llenguatge i el pensament. El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar i permet el discurs abstracte a diferents nivells del pensament. La intel·ligència humana és al que ens permet poder desenvolupar aquest pensament a partir del llenguatge.

- El llenguatge i la memòria. Col·lectivament la llengua ens permet recordar la història de forma oral o escrita d’una comunitat. Individualment ens dona la capacitat d’explicar la nostre pròpia vida. Així, podem dir que el llenguatge és indispensable com a suport a la memòria tant individualment, com col·lectivament.

- El llenguatge i l’autoexpressió. El llenguatge ens permet el diàleg entre nosaltres mateixos sense necessitat de comunicació amb algú altre.

- El medi més extens. Qualsevol percepció té una traducció al llenguatge, sigui més o menys precisa, mentre que ninguna senyal visual pot traduir la majoria d’expressions lingüístiques com ara opinions, experiències, estats d’ànim, etc. Podem dir doncs, que el llenguatge és el mitjà de comunicació i d’expressió més extens de d’ésser humà.

Reflexió

En conclusió, podem dir que el llenguatge és el mitjà de comunicació més extens que tenim. És el que ens constitueix com a éssers humans perquè podem fer un discurs abstracte i una parla desplaçada. D’aquí deriva el pensament i la memòria. Per últim cal dir que el llenguatge també ens permet l’expressió lliure i interior. Sense el llenguatge, del tipus que sigui, probablement no seríem res.

Una imatge no val més que mil paraules

A Comunicació oral, escrita i digital hem treballat el fet comunicatiu a partir de diversos fragments.

Hem fet grups d’unes 6 o 7 persones per analitzar i fer una síntesi de cada text.

El nostre grup estava format per: Joan Amat, Josep Fosalba, Carles Furest, Eduard López i Jordi Mur.
El text que nosaltres hem treballat és el següent: Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries

A continuació podeu llegir la síntesi que vam realitzar en grup:


Una imatge no val més que mil paraules

Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules.

En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.

Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades, quan es converteixen en text, poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.

Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com "precaució a causa d’obres", "prohibit l’aparcament" o "direcció obligatòria".

Reflexió

Completament d’acord amb les argumentacions de Tuson, he volgut fer la següent reflexió a partir d’un exemple que, per mi, demostra fins a quin punt una imatge no val més que mil paraules.
Tots nosaltres hem llegit un llibre i després hem vist la pel•lícula i... Com ens hem sentit després? Les frases més repetides sempre són les mateixes: el llibre és molt millor o jo m’ho imaginava d’una altre manera. Quan llegim imaginem, creem amb cada frase una imatge ben definida. Una imatge que és nostre i que ben descrita pot arribar a interpel•lar els altres. En canvi, veiem la pel•lícula(amb tots els seus efectes especials, diàlegs, actors famosíssims, etc.) i ens sentim enganyats. Tot allò que la nostre ment havia construït es veu decebut per la visió d’una altre persona. Aquell història escrita que tant ens havia interpel•lat i transmès convertida a imatge no ens aporta res. I és aquí on l’escrit està per sobre de la imatge: en la capacitat de transmetre.

Altres textos tractats a classe:

Escoltar i Sentir i Fer silenci del llibre de Francesc Torralba L'art de saber escoltar (2006).

Aprendre i créixer del llibre d'Eulàlia Bosch Educació i vida quotidiana (2003).

- El regal de la comunicació (2003) i Gramàtiques del silenci del llibre La festa dels sentits (2009) de Sebastià Serrano.