La nostre escola

Aquesta setmana al seminari l’hem dedicat sobretot a parlar de la nostre escola de primària en general. Vam parlar d’instal·lacions, de professors, de companys, de com celebràvem les festes, com adquiríem coneixements, etc. En general, cadascú deia al que normalment li havia marcat més de la seva etapa per primària.
La sensació que vaig tenir és que pocs estàvem contents amb la nostre experiència a l’escola. En la majoria de casos potser ens centràvem més en algun professor que en el seu moment ens ho havia fet passar malament, aquell que arribes a casa i dius: “Em té mania”. Però segurament al que sobtava més era com reaccionava cadascú de nosaltres amb l’experiència dels altres. En veure que hi havien tipus d’escoles tant diferents a les nostres que només de pensar-hi en les situacions que es podien viure allà, rèiem o ens horroritzàvem com si fossin fets impossibles però allà estan, educant gent tant com les que considerem més estàndard.
De tot el que vam dir, segurament hi ha un tema on la majoria (per no dir tots) vam coincidir, el tipus d’ensenyament que s’impartia. En general un ensenyament transmissiu, on el professor entra, fa callar als alumnes i es posa explicar. Amb pocs treballs en grup i amb un programa que mai deixava pas ni a l’espontaneïtat ni a la recerca dels interessos de l’alumne. Això probablement és el que tots volem canviar, aquesta dinàmica de classe on només hi ha un protagonista (el professor) per una on qui de veritat importi sigui l’estudiant (l’alumne). D’un model transmissiu a un de constructiu.