Compartir a través de la Xarxa

A l'assignatura de Gestió i TIC ens han proposat una activitat per explorar diferents formes de difondre coneixement, la reflexió educativa i les experiències que es porten a terme a les escoles, a través de la Xarxa.

Primer, hem fet un repàs general d'alguns recursos que s'ofereixen a la web:

- Pràctica compartica (XTEC)

- Projectes en Xarxa (XTEC)

- Webs de Centres (XTEC)

- Revistes Escolars (XTEC)

- ButlleTIC (XTEC)

- XTECRàdio (XTEC)

- Bitàcola de mestra TIC

- Contes del món

- Bloc de l'edu3.cat

- Bloc de música

- De les TIC a les TAC

Després, en grups de tres, hem elaborat una presentació de Google amb un exemple d'utilitat que s'ofereix en una d'aquestes webs. En el cas del meu grup (Encarni Bosch, Josep Fosalba i jo, Jordi Mur) hem escollit el recurs de Projectes en Xarxa de l'XTEC i l'utilitat WallsTalking.

Per acabar, ens hem subscrit a aquells recursos que com a mestres ens han d'acompanyar durant la nostre vida escolar (vegeu blocs que segueixo):

- Bitàcola de mestra Tic

- ButlleTIC

- De les TIC a les TAC

- Bloc de Edu3.cat

El llenguatge i les llengües

Per a l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam parlar del llenguatge i les llengües a partir d'un text de Jesús Tuson. En aquest text podem observar la importància que té el nostre llenguatge en molts àmbits de la vida. A continuació podeu llegir un breu resum sobre el text tractat a classe:

(Text resumit: TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50))

Les senyals són un procés de comunicació. Quan serveixen com a enllaç entre un emissor i un receptor és quan realment tenen sentit. El llenguatge humà està constituït per senyals combinades i organitzades per a la comunicació. Això no és suficient per definir el llenguatge humà, ja que té molta més complexitat que no només aquest conjunt de senyals.
Al que fa que el llenguatge humà sigui tant complex no és només la quantitat de senyals sinó també per la seva qualitat, ja que s’organitza en diferents nivells (discurs, oració, sintagma, etc.), i a més comporta creativitat. També ens fa possible fer referència a coses i situacions en la seva absència.

Aquests són alguns punts de la complexitat del llenguatge humà:

- El llenguatge i l’organització de l’entorn. Amb la llengua organitzem el nostre entorn i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció (associacions entre objectes i definició d’aquests). En les percepcions, com en el cas dels colors, reduïm el nombre. Si posseïm un nom a cada percepció la comunicació seria impossible ja que en el cas dels colors (per exemple) hi ha infinits. Aquesta capacitat d’abstracció és innata de l’ésser humà, reduir i ordenar les percepcions.

- El llenguatge i el pensament. El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar i permet el discurs abstracte a diferents nivells del pensament. La intel·ligència humana és al que ens permet poder desenvolupar aquest pensament a partir del llenguatge.

- El llenguatge i la memòria. Col·lectivament la llengua ens permet recordar la història de forma oral o escrita d’una comunitat. Individualment ens dona la capacitat d’explicar la nostre pròpia vida. Així, podem dir que el llenguatge és indispensable com a suport a la memòria tant individualment, com col·lectivament.

- El llenguatge i l’autoexpressió. El llenguatge ens permet el diàleg entre nosaltres mateixos sense necessitat de comunicació amb algú altre.

- El medi més extens. Qualsevol percepció té una traducció al llenguatge, sigui més o menys precisa, mentre que ninguna senyal visual pot traduir la majoria d’expressions lingüístiques com ara opinions, experiències, estats d’ànim, etc. Podem dir doncs, que el llenguatge és el mitjà de comunicació i d’expressió més extens de d’ésser humà.

Reflexió

En conclusió, podem dir que el llenguatge és el mitjà de comunicació més extens que tenim. És el que ens constitueix com a éssers humans perquè podem fer un discurs abstracte i una parla desplaçada. D’aquí deriva el pensament i la memòria. Per últim cal dir que el llenguatge també ens permet l’expressió lliure i interior. Sense el llenguatge, del tipus que sigui, probablement no seríem res.

Una imatge no val més que mil paraules

A Comunicació oral, escrita i digital hem treballat el fet comunicatiu a partir de diversos fragments.

Hem fet grups d’unes 6 o 7 persones per analitzar i fer una síntesi de cada text.

El nostre grup estava format per: Joan Amat, Josep Fosalba, Carles Furest, Eduard López i Jordi Mur.
El text que nosaltres hem treballat és el següent: Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries

A continuació podeu llegir la síntesi que vam realitzar en grup:


Una imatge no val més que mil paraules

Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules.

En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.

Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades, quan es converteixen en text, poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.

Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com "precaució a causa d’obres", "prohibit l’aparcament" o "direcció obligatòria".

Reflexió

Completament d’acord amb les argumentacions de Tuson, he volgut fer la següent reflexió a partir d’un exemple que, per mi, demostra fins a quin punt una imatge no val més que mil paraules.
Tots nosaltres hem llegit un llibre i després hem vist la pel•lícula i... Com ens hem sentit després? Les frases més repetides sempre són les mateixes: el llibre és molt millor o jo m’ho imaginava d’una altre manera. Quan llegim imaginem, creem amb cada frase una imatge ben definida. Una imatge que és nostre i que ben descrita pot arribar a interpel•lar els altres. En canvi, veiem la pel•lícula(amb tots els seus efectes especials, diàlegs, actors famosíssims, etc.) i ens sentim enganyats. Tot allò que la nostre ment havia construït es veu decebut per la visió d’una altre persona. Aquell història escrita que tant ens havia interpel•lat i transmès convertida a imatge no ens aporta res. I és aquí on l’escrit està per sobre de la imatge: en la capacitat de transmetre.

Altres textos tractats a classe:

Escoltar i Sentir i Fer silenci del llibre de Francesc Torralba L'art de saber escoltar (2006).

Aprendre i créixer del llibre d'Eulàlia Bosch Educació i vida quotidiana (2003).

- El regal de la comunicació (2003) i Gramàtiques del silenci del llibre La festa dels sentits (2009) de Sebastià Serrano.

La descripció

La descripció és u text discursiu que pretén explicar les característiques de persones, animals, objectes o de qualsevol altre cosa, per abstracte que sigui.

Hi ha dos tipus de descripcions:

- Objectiva: L’autor es mostra neutre pel que fa a opinió davant del que està descrivint.

- Subjectiva: L’autor dóna la seva opinió sobre l’objecte descrit i així, influeix sobre el lector.

L’estructura del text descriptiu també té diferents parts, igual que en una narració té tres parts:

- Establiment del tema: Es mostra l’objecte com una cosa general. Per exemple: els gats.

- Caracterització: És l’equivalent al nus en una narració. En aquesta part es desenvolupen totes les característiques de l’objecte descrit des d’una característica general a les petites que s’inclouen. Per exemple: els gats són mamífers, per tant tenen pel, etc.

- Relació amb el món exterior: En aquesta part s’expliquen les relacions que s’estableixen entre l’objecte i el món exterior. Per exemple: en el cas dels gats el podem relacionar amb els felins o amb els animals domèstics.

Abans de començar a redactar hem de seguir els següents passos:

- Idear les bases de la descripció: Buscar informació, buscar les paraules exactes per descriure l’objecte i pensar la intencionalitat que li voldrem donar al text segons sigui objectiu o subjectiu.

- Ordenar la informació que hem recollit anteriorment.

Quan ja anem a redactar el text hem de tenir en compte la utilització d'una sèrie de tècniques descriptives:

- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.

- Verbs en present o imperfecte d’indicatiu.

- Paraules que descriuen impressions sensorials.

- Terminologia.

- Definicions.

- Enumeracions.

- Recursos expressius.

Cançons

A l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, per tal de treballar la descripció vam fer una activitat on vam escoltar diferents cançons, poemes i inclús anuncis, per tal de treballar la descripció. Cada una d’aquestes cançons mostra diferents tipus de descripcions:

Gripau blau babau de Ara ve de bo (descripció física i de caràcter)

Lila de Whiskyns (Descripció de caràcter)

Pedro navaja de El gato Pérez (Descripció de situació)

Com un puny de Raimon (Descripció de sentiments)

Nit de Sant Joan de Jaume Sisa (Descripció de situació i sentiments)

Tot seguit, vam poder veure un poema visual anomenat La poesia és un arma. Seguidament, vam escoltar els poemes de Palau i Fabre (Gernika) i de Martí i Pol (Si parlo dels teus ulls). La primera amb missatge polític i la segona una descripció de sentiments. Per acabar vam poder veure l'anunci següent on es descriu tota una situació i és l'espectador el que descobreix els seus propis sentiments.

Anunci d'Estrella Damm (cançó: Summercat de Billie the Vision and the dancers)

LLenguatge audiovisual i Conferència de Guillermo Orozco

A l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, hem analitzat el llenguatge audiovisual que s’utilitza en dos anuncis. Aquest llenguatge audiovisual és el que utilitzen els publicistes per tal de que els anuncis ens interpel•lin. Així, els efectes de llum, so, colors són perfectament estudiats per aconseguir el seu propòsit comercial.

El primer dels anuncis que vam analitzar va ser el de Galerias. En aquest anunci, la coordinació entre els sons i els moviments dels nens que hi participen estan quadrats de forma que cada imatge vagi emfatitzada per un so. També cal tenir en compte els colors utilitzats que provoquen un sentiment d'acollida i de sensació de benestar.

El segon dels anuncis que vam veure era el del Seat Altea XL. En aquest anunci podem observar com el que canvia principalment és la música. En el moment que el monstre està creixent la música accelera i es fa més forta. En el moment que el monstre es troba sol baixa la intensitat de la música i torna a ser intensa amb l’aparició del cotxe on hi pot cabre el monstre. També cal tenir en compte com la il•luminació és més alta en els moments de felicitats i com es torna fosca quan hi ha moments de tristesa.

Així, amb aquests dos anuncis podem observar la importància del llenguatge audiovisual i comprendre com d’important poden ser els suports tecnològics en les exposicions orals ja que acostumen a ser més atraients (si estan ben fetes) que el clàssic llenguatge oral.

En relació al llenguatge audiovisual, vam veure una conferència de Guiilermo Orozco, professor i investigador del Departament d’Estudis de Comunicació Social de la Universitat de Guadalajara, Mèxic i professional de la comunicació audiovisual, sobre la comunicació audiovisual. En aquesta conferència Orozco explica la necessitat d'alfabetitzar a les persones tecnològicament parlant. Per això, creu en la necessitat d'educar els infants des de que són ben petits en una utilitzacio coherent i útil de les noves tecnologies. Explica com aquesta educació, que ha de ser molt important a l'escola, també ha de tenir el suport de les famílies que han d'ensenyar a gestionar el temps d'utilització per l'oci d'aquestes. Finalment, també remarca la necessitat que els mitjans de comunicació s'impliquin en educació i promoguin programes educatius així com prescindir d'altres d'un alt contingut no apte per infants en hores de màxima audiència infantil.

Competència Comunicativa/Habilitats lingüístiques

A l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital hem treballat la competència comunicativa i les habilitats lingüístiques.

La competència comunicativa és la capacitat de cada persona per comunicar-se, el coneixement que té sobre la llengua i la seva capacitat per utilitzar-la. Aquesta està formada de diversos components:

- Competència lingüística/gramatical: Nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic i nivell semàntic.
- Competència sociolingüísitca: habilitat per utilitzar la llengua en diferents situacions comunicatives: situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

- Competència discursiva: Capacitat per produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i saber produir-ne.
- Competència estratègica: Capacitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar la comunicació.

Dintre d’aquesta competència lingüística trobem les 4 habilitats que qualsevol usuari de la llengua a de dominar per poder comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles.

Aquestes són:

- En el codi oral: parlar i escoltar.
- En el codi escrit: escriure i llegir.

Només es pot dir que una persona és competent comunicant-se quan domina correctament aquestes 4 habilitats. És per això que estan tan relacionades la competència lingüística de cada persona i les seves habilitats comunicatives.

Exercici: Les 7 paraules

A la classe de Comunicació oral, escrita i digital vam fer un exercici en el qual havíem de puntuar del 1 al 10 (sense repetir cap puntuació) 7 paraules de significat semblant (brutícia), en ordre de més a menys. Les paraules i la puntuació que els hi vaig donar va ser la següent:

Infecte -> 8
Llardós -> 7
Merdós -> 6
Ronyós -> 5
Porc -> 4
Brut -> 3
Impur -> 2

L’objectiu d’aquesta activitat era comparar les puntuacions que havíem posat cada un dels membres de la classe. És sorprenent com en algunes paraules com infecte que jo vaig puntuar tan alt, altres persones senzillament posaven un 2 o un 3. Aquest fet ens va demostrar la subjectivitat de la llengua en funció de cada persona. Ens va fer comprendre la necessitat d’utilitzar les paraules correctes en cada context, tenint en compte que el nostre interlocutor ha d’entendre quina “puntuació” li donem nosaltres a aquella paraula. Així, no només serem bons comunicador que saben transmetre les seves sensacions i idees, sinó que també podem evitar bastants malentesos.

Si voleu observar aquestes diferències de puntuació, vegeu la entrada del bloc respecta a aquesta activitat d'un altre company de classe.

Codi oral i Codi escrit

A l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital hem treballat les diferències entre codi oral i codi escrit i la seva relació. Per treballar-ho hem treballat un text de Cassany. Així, a partir d’un breu resum del text podem observar aquestes característiques.

Cassany,D (1987), Descriure escriure. Barcelona: Ed. Empúries [pàg.29-34]

Diferències entre codi oral i escrit

Àmbit contextual

Clica sobre la imatge per veure-la a mida real.

Àmbit textual

Clica sobre la imatge per veure-la mida real.

Relació oral – escrit:
Per analitzar aquesta relació ho farem des de dos punts de vista: el de Gérard Vigner (1982) i el de Leonard F.M. Scinto (1986).

Vigner les relaciona a partir de tres concepcions de l’ensenyament de la llengua:

- L’escrit tradicional: l’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge. Es refusa qualsevol model oral. Mètodes gramatical i de traducció. Per Vigner, aquesta concepció es correspon amb la utopia d’un llenguatge universal i també, en l’època on llegir i escriure era la possibilitat d’una minoria.
- L’escrit, codi segon: l’oral és lo important. S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral. Mètodes àudio – visuals.
- L’escrit, llengua: L’oral i l’escrit són autònoms. S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits. Enfocament comunicatiu. Vigner dóna suport a aquesta concepció. Per a ell, produir i comprendre l’escrit no depèn de l’oral. Alguns tipus de comunicació són pròpies de l’escrit i d’altres de l’oral.

Scinto analitza la relació canal oral i canal escrit des d’un punt de vista psicolingüístic:

- Model depenent: Considera l’oral com la manifestació principal del llenguatge i l’escrit com a transcripció gràfica del primer. Els principals arguments són el filogenètic (l’oral va aparèixer abans que l’escrit) i l’ontogenètic (els nadons adquireixen de forma natural l’oral, mentre que han d’estudiar per aprendre l’escrit).
- Model independent: Elaborat pels lingüistes de la Glossemàtica. L’oral i l’escrit són totalment independents i només són dues de les possibilitats del llenguatge.
- Model equipol•lent: Elaborat pel Cercle lingüístic de Praga. L’oral i l’escrit tenen característiques comunes però tenen funcions diferents i complementàries.

Podem observar que tot i que tenen moltes diferències el codi oral i el codi escrit són complementàries tot i ser diferents. És important dominar tots dos canals.