La diversitat

Aquesta setmana al seminari, entre altres coses, hem fet una activitat que ens va servit per conèixer millor als altres companys de grup. Cadascú tenia que portar un objecte que creies que l’identifica. Objectes que en el passat van ser importants, altres que mostraven algun aspecte de la nostre personalitat, objectes relacionats amb les nostres aficions, etc.
Personalment crec que més que el que va portar cadascú de nosaltres és més important veure que tots els objectes eren diferents i es que tots som diferents. Aquí és quan apareix per mi la idea de la diversitat. Normalment, quan ens parlen de diversitat el que ens ve al cap són les diferencies culturals (creences, nacionalitat, etc.). La realitat és que la diversitat sempre ha existit degut a la individualitat de cada persona. La immigració, sempre tan lligada a la diversitat, només a afegit una variable més (diferencies culturals) a aquesta diversitat. Així, en l’àmbit educatiu, què a canviat? Per al professor la diversitat sempre ha existit i ha tingut que adaptar-se i saber ensenyar a qualsevol tipus d’alumne. I amb aquesta nova variable? Exactament al mateix amb l’avantatge que les noves generacions poden aprendre d’altres cultures, respectar-les, ser tolerants.
Ja que tenir present que els nens són nens, siguin de la cultura que siguin i que la seva individualitat no depèn tant d'on siguin si com a mestres els fem sentir que ja estan a casa.

El vocabulari de la informàtica

El portal edu3.cat ens ofereix aquest vídeo a la seva pàgina web:


Reportatge realitzat a l’empresa Activa 3 de la corporació de ràdio televisió de Catalunya.

El vídeo ens parla del vocabulari de la informàtica explicant-nos termes com píxel, enllaç (ja explica’t en el primer vídeo de l’edu3.cat), xat, estalvi de pantalla i portal:

- Hi ha dos maneres de representar la informació, de forma analògica (text i imatges continues) o de forma digital. La digital es tracta de representar la informació a partir de dos nombres o dígits, el 0 i el 1, d’aquesta forma tant textos com imatges no són continus sinó que estan formats per petits punts. En aquestes imatges cada punt s’anomena píxel. Aquest nom ve de l’anglès, és un acrònim d’element de la imatge.
- El nom d’enllaç ve de la traducció del mot anglès link.
- Els xat és una paraula d’origen anglès que significa conversa o tertúlia. Per tant, implica un diàleg directe entre dos o més persones.
- L’estalvi de pantalla és un programa que es va dissenyar en un principi per què no es cremessin les pantalles, ja que les primeres els hi costava més suportar les imatges, actualment s’utilitza més per un tema de privacitat. Tot i que és comú dir "salvapantalles", la única forma correcte de referir-s’hi és estalvi de pantalla.
- Els portals. Se’ls anomena així a aquelles webs que ofereixen una sèrie de recursos i serveis (cercadors, grups de discussió, tertúlies, comerç electrònic, notícies, etc.). Així portal és una metàfora a una porta a una ciutat virtual.

Està clar que moltes d’aquestes paraules noves les utilitzem diàriament i, sobretot els que em nascut en plena era de la informació, les tenim integrades al nostre vocabulari. De la mateixa forma, en generacions anteriors aquests termes no són tant coneguts per no haver sigut algo quotidià provocant així, un problema de comunicació entre els uns i els altres, una de les causes de l’anomenada fractura digital.

La Interactivitat

Resum de les idees principals del vídeo:

- El model actual d’emmagatzement d’informació està basat en la idea de Benabard Bush de fer-ho de la mateixa forma que la ment humana, per associació d’idees.
- Els elements (documents) estan enllaçats per nusos (enllaços) formant una xarxa i a la vegada a altres xarxes.
- Douglas Engelbart (Xerox) ho va fer possible a partir d’aparells que interactuaven amb l’ordinador (ratolí), fent que sortissin els primers hipermèdia o programes interactius. La interfície és el conjunt de grafismes i d’opcions que ho fan possible.
- Mentre que aquests hipermèdia només deixen interactuar a la persona que l’utilitza amb ella mateixa, la xarxa actual permet interactuar amb moltes altres persones, obrint un gran ventall de possibilitats.

Sobre alguns drets dels reis i de les reines de la casa

Aquest text de Jaume Cela i Juli Palou ens cita nou drets que han considerat essencials per els infants:

- Dret a conèixer el valor d’un no
- Dret a mirar la tele una estoneta, i a mirar-la acompanyats
- Dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate…
- Dret a avorrir-se
- Dret a saber que és la tristesa
- Dret a caminar pel súper sense donar trompades amb el carretó a la gent gran
- Dret a tenir uns adults al costat que no llencin les burilles del cendrer del cotxe al mig del carrer
- Dret a ser escoltats
- Dret a conèixer que hi ha uns límits

Crec que més que comentar un per un cada un dels drets on, per qui no ho hagi llegit, el títol de cada un d’ells ja és de per sí molt explicatiu, prefereixo comentar l’únic amb al que no estic del tot d’acord, que per mi, seria el tercer on parla del dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate…

Els autors ho plantegen des de el punt de vista del nen que té totes les tardes ocupades per activitats extraescolars que li han imposat els adults i mai té temps per dedicar-se al que realment vol. Ho veuen d’una forma massa extremista.

Si que és veritat que un extrem així no és bo, però fer una sola activitat esportiva on el nen o nena, junt amb altres de la seva edat, juga, aprèn i comparteix fent esport fora de l’àmbit escolar és una part molt important de la seva educació social. Poden aprendre valors tant important com l’equip, saber guanyar i perdre i com acceptar-ho, relacionar-se amb altres companys d’una forma diferent a l’aula o aprendre que la disciplina (entrenador, monitor…) no és sinònim de avorriment sinó que també pot significar diversió.

Ho he pogut comprovar personalment, ja que he sigut entrenador de bàsquet de varies edats i he vist com alumnes solitaris a classe començaven a integrar-se en un grup a partir d’un esport que, els hi podia agradar més o menys, però que no volien deixar pel simple fet de sentir-se part d’algo diferent a l’aula i a la família. En definitiva no trobo que sigui un dret a tenir tant en compte com els altres de la forma que està exposat.