Brigada antinovillos

Avui a l'actualitat educativa exposada a seminari, els companys Encarni Bosch, Anna Merino i David Sánchez ens han exposat la notícia de La Vanguardia anomenada Brigada antinovillos del dia 22 de novembre del 2009.

En aquest article ens explica com els cossos policials s’estan coordinant per evitar l’absentisme escolar i el consum de drogues, que com explica la notícia, va bastant lligat.
Eviten aquest problema acompanyant els nois al seu centre educatiu, s’avisa als pares i en cas de tenir drogues, es posa una sanció econòmica que es pot evitar si es fa una teràpia de desintoxicació que s’imparteix dissabtes pel matí.
Un cop fet tot això, el cos de policia realitza un seguiment d’aquests nois per saber si reincideixen.

Un cop llegida i explicada la notícia ens han plantejat unes preguntes per conèixer la nostra opinió respecte la notícia. Des del meu punt de vista, tenint en compte que l’educació és obligatòria fins els 16 anys penso que està bé que els cossos policials dediquin part dels seus esforços per mitigar aquesta plaga d’absentisme. Per una altre banda, no crec que hagin de ser els policies els que hagin de fer aquest seguiment, en tot cas el seguiment a vegades s’hauria de fer a les famílies. Per últim, aquesta relació entre drogues i absentisme no la veig gaire clara, crec que és més plausible relacionar situació familiar amb absentisme que no pas amb les drogues que tants estudiants consumeixen i continuen estudiant sense gaires complicacions.

Territori: La identitat de Catalunya

Com a treball final de semestre de mòdul de les assignatures de Comunicació oral, escrita i digital i Gestió i Tic, vam tenir que preparar una exposició en parella sobre el territori. Podíem enfocar el tema en el que ens volíem centrar com volguéssim, l’objectiu era fer una bona exposició oral de 6 minuts on tinguéssim en compte totes les consideracions a l’hora de com parlar bé en públic i a la vegada utilitzéssim com a suport les TIC (PowerPoint, vídeo, etc.).

El meu company, en Joan Amat, i jo vam escollir com a tema La identitat de Catalunya. Així, vam voler desenvolupar aquest tema a partir de 3 eixos: la llengua catalana, la cultura i les tradicions (en les quals vam incloure gastronomia i festes populars). Com a suport tecnològic vam utilitzar un PowerPoint on també vam inserir un vídeo extret d’Internet sobre la Patum de Berga i un formulari per conèixer l'opinió dels companys sobre la identitat de Catalunya.

Per a fer una bona exposició ens vam concentrar sobretot en la durada de l’exposició i vam redactar el que volíem dir en funció d’aquest temps. Aquest treball ens va obligar a fer un gran esforç de síntesi i a tenir una preparació i una coordinació entre els dos molt gran. Hem de tenir en compte que a l’hora de fer una exposició com aquesta, en la que el temps està tan marcat, res surt exactament com es té preparat, però el fet d’haver-ho preparat molt bé provoca que en el moment d’haver d’improvisar es faci d’una forma molt natural.

L’altre part d’aquesta activitat tractava de avaluar els companys en les seves exposicions i així, a partir de les avaluacions els altres adquirir els coneixements sobre com fer una bona exposició oral d’una forma més pràctica. Entre totes les exposicions dels companys destacaria la d’en Sergi Domènech i l’Isaac Serrano sobre la fira de Sant Boi per la seva originalitat i el bon ús dels recursos tecnològics així com per la coordinació que van mostrar.

Coves de Collbató

Per a la setmana d'activitats extraordinàries, havíem d'anar amb algun company/a del seminari a visitar un centre sociocultural. L'objectiu era conèixer les activitats per a infants que s'ofereixen. En Jordi Mur i jo, en Josep Fosalba, vam decidir anar a visitar les coves del salnitre de Collbató. Vegeu el mapa següent per situar-vos-hi:

Mostra un mapa més gran

En primer lloc, vam buscar informació a la pàgina web oficial de les coves del salnitre. La web té un apartat on podem obtenir informació sobre les activitats que es realitzen per escoles o grups de nens.

Per tal de conèixer millor les activitats que s'ofert-en, vam anar a l'oficina de turisme de Collbató. Allà ens van atendre molt amablement i ens van ampliar la informació que apareix a la web de les diferents activitats que organitzen per a grups escolars. Així, les activitats què fan són les següents:
Quan arriba una escola a les coves, es reuneix el grup a l'entrada, se'ls explica alguna de les normes que han de respectar per tal de conservar l'entorn net i no contaminar-lo. Tot seguit i abans d'entrar a dins de les coves, el grup es reuneix en una sala on es projecte un vídeo en el qual s'explica com es va produir la formació de les coves. A continuació, un guia fa la visita a l'interior de les coves. El guia pregunta els nens sobre aspectes que han aparegut al vídeo. A més a més, el guia aprofita les estranyes formes de les estalactites i estalagmites per preguntar els infants quines formes els recorden. També explica quan es van descobrir les coves, com es va produir la seva formació i una mica per sobre la història del poble de Collbató.

La Masia del Barça

Exposició de Ruben Bonastra: (Coordinador pedagògic de la Masia)

• Què és?
La Masia, situada al costat del Camp Nou (Estadi del Futbol Club Barcelona), és el bressol del planter blaugrana. És una antiga residència pagesa construïda el 1702.
En un primer moment es va fer servir com a taller per a la confecció de la maqueta i com a sala de treball d’arquitectes i constructors de l’Estadi del Camp Nou. Quan va ser inaugurat, el 1957, La Masia va tancar fins que el 1966 es va convertir en la seu social del club. Així va ser durant 13 anys fins que el 1979 es va convertir en La Masia que ara coneixem: l’actual residència de jugadors que viuen lluny de la ciutat.
L’objectiu d’aquesta residència és formar esportiva i intel•lectualment els joves que han deixar les seves famílies i les seves localitat per fer carrera al Barça. La Masia no es limita a la residència de joves de Catalunya i de l’Estat sinó que també d’altres països del món.
Pel que fa a les instal•lacions, La Masia consta de dues plantes i unes golfes que en total sumen uns 610 m². Hi viuen 60 nois (12 a la mateixa Masia i 48 més a altres habitacions situades a dintre del Camp Nou). Té cuina, menjador, sala d’estar, biblioteca, administració, banys, dutxes i quatre grans dormitoris i vestidors. Actualment conviuen a la Masia joves promeses del futbol. Tot i així, les altres seccions professionals del club també tenen jugadors vivint a la Masia. Les últimes dades informen de la presència de 51 residents de la secció de futbol, 8 de la de bàsquet i 1 de la d’hoquei patins.

 
• Què es fa en educació?
Pel que fa a la integració dels nois Ruben Bonastra remarca la filosofia de La Masia d’aquesta manera: “Per nosaltres és tan important la formació esportiva com la intel•lectual. La nostre feina és que els nostres residents es desenvolupin en el màxim del possible en tots dos àmbits, però sense interferir amb la família.”
Aquesta afirmació resumeix bastant bé la feina que desenvolupen pedagogs i psicòlegs encarregats de vetllar pel benestar dels nens. Aquests intenten que els nois sàpiguen afrontar la pressió a la que es veuen sotmesos dintre de camp Barça. I és que Bonastra comenta: “Els nois es veuen sotmesos a una gran pressió per part de pares que creuen que pel simple fet d’haver estat fitxats pel Barça, els seus fills seran uns nous Messi o Iniesta, quan la realitat és que de tots els jugadors del planter, pocs jugaran al primer equip i pràcticament ningun seguirà gaires anys.”
Un altre problema amb el que es troben és amb famílies que una vegada el seu fill entre a La Masia deleguen qualsevol responsabilitat a l’entitat del Futbol Club Barcelona. La realitat és que a La Masia no tenen la potestat (ni la volen tenir) de dirigir les accions dels seus residents com la poden tenir els pares. I és que el que es pretén és que l’educador sigui un guia per a l’alumne, algú a qui pugui expressar els seus dubtes i sentiments tranquil•lament però mantenint certa distància professor/alumne. Hi ha algunes excepcions en aquest tema però. Alguns residents provinents d’altres països es troben en una situació més complicada pel tema de la distància amb la família. En aquests casos la família sol cedir la tutela del noi al Club, de manera que aquest trobi en els seus educadors la seva família.
Per acabar amb aquest punt de la integració ens trobem amb un últim problema. El Barça com a club té un gran renom a tot el món i l’ha de mantenir. Com és normal es solen trobar amb nois adolescents que com és normal volen viure la vida al màxim i el Barça els imposa una sèrie de dietes, horaris i limitacions en les seves sortides. D’aquesta forma des que arriben han de seguir una estricte disciplina de comportament. Així, encara que es limita la seva llibertat s’aconsegueix una maduresa en una curta edat i a la vegada es manté el nom del club. Per fer un bon seguiment estan en contacte constant amb un psicòleg que els ajuda a integrar tots els seus sentiments i frustracions.
Si ens fixem en la formació acadèmica dels nens i nois del planter ens trobem amb un gran problema: la dificultat de quadrar horaris d’entrenament i estudis. Per això el Futbol Club Barcelona té una sèrie de pactes amb diferents escoles de la ciutat on es cursen tot tipus de cursos on els alumnes poden combinar perfectament els seus horaris. A més el club proporciona transport a tots els seus residents i es preocupa de parlar amb els centres educatius per tal que cap alumne es vegi perjudicat pels seus compromisos esportius. L’altre problema que es troben a Can Barça és que amb els horaris tan ajustats amb els que es troben, molts tenen veritables problemes per seguir el ritme del curs, sobretot a secundària i batxillerat. Per suplir aquestes deficiències el club fa un seguiment constant del rendiment acadèmic de cada noi per tal de proporcionar-li, en el cas de que sigui necessari, un professor particular en la mateixa Masia.

Reflexió

En un principi és fàcil pensar que la vida dels nois que viuen a La Masia és molt fàcil, que no tenen de preocupar-se de res, quan la realitat s’allunya bastant d’aquesta idea preconcebuda.
La Masia és un centre realment interessant. És realment complicat el treball que tenen cap els nens. No només es limiten en l’aspecte acadèmic o esportiu com es pot pensar. Tracten a cada noi com un ésser únic que pateix i viu l’entorn a la seva manera. Estan les 24 hores del dia per a ells i les seves preocupacions, pràcticament com uns pares o uns germans grans. Els nens es posen a les mans dels pedagogs i psicòlegs del Barça, certament una gran responsabilitat per a tots ells. És clar que no sempre surten les coses bé i que hi ha problemes però curiosament els resultats són generalment bons.
Es pot arribar a pensar que pretenen un grup elitista però tot el contrari. El fet que no existeixi una escola del Barça sinó que tots els alumnes vagin a escoles amb altres nois de la seva edat, fa que el seu entorn no es delimiti a l’àmbit esportiu. El treball que fan i els fruits que s’obtenen és evident. Tots coneixem la humilitat de la factoria Masia com Iniesta o Xavi (jugadors del primer equip del Barça) i el fet que hagin seguit estudiant inclús sent professionals.
Personalment, m’ha sorprès l’organització del centre. Lo preparats que estan per afrontar qualsevol tipus de dificultat i la preocupació personal que tenen cap a cada un dels seus jugadors, inclús quan abandonen el club. Segurament no sigui el model perfecte a seguir en alguns àmbits com la disciplina (encara que en aquests cas sigui necessari per motius de convivència) però la capacitat d’entendre, valorar i ajudar tan els nois com a les seves famílies és exemplar. Amb aquesta visita m’ha quedat demostrat que una formació esportiva professional i una bona formació acadèmica no només són compatibles sinó que poden arribar a ser molt positives. Habitualment es relaciona els esportistes amb la incultura, el Futbol Club Barcelona és un bon exemple de que no té perquè ser així i que ha de ser un model ha seguir per a tots els clubs esportius del món.

Debats

Aquestes últimes setmanes de semestre, a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, hem estat fent debats sobre temes de l’actualitat educativa. Prèviament, vam fer grups de 10 persones per a cada debat, 5 a favor i 5 en contra, i posteriorment ens van assignar aleatòriament el tema del debat. Havíem de preparar el debat a partir de (debats universitaris) que ens havia proporcionat la professora. Així, havíem de tenir en compte tres aspectes: l’organitzatiu, el discursiu i el d’oratòria.

Aspectes organitzatius
En aquest apartat s’havia de tenir en compte la planificació, l’autocontrol i els torns de paraula entre equips. Aquests punts inclouen la originalitat, que estigués ben preparat el debat, el control dels nervis, l’ús dels torns interns de paraula i complir els torns (de 3 minuts per orador).

Aspectes discursius
Aquests aspectes es refereixen a l’estructura dels arguments, ajustar-se bé al tema, exposar contraarguments, repetir idees només quan sigui necessari, utilitzar cites o exemples per tal de clarificar els arguments, etc.

Aspectes d’oratòria
Aquests aspectes es refereixen a la part oral del debat. Així, es tracta d’utilitzar un bon registre, expressar-se de forma clara i concisa, fent un bon ús del llenguatge no-verbal coherent, utilitzar una bona pronúncia, velocitat, pauses, entonació, així com d’una bona correcció lingüísitca.

El meu grup vam tractar el tema de la web 2.0 a l’aula, en el meu cas, era un dels que els va tocar a favor junt amb la Raquel Barberà, l’Encarni Bosch, en Josep Fosalba i en Sergio Rella. Per elaborar uns bons arguments primer ens vam omplir d’informació relacionada amb el tema extreta de diferents medis: notícies, entrevistes, definicions objectives i més tècniques, etc. A partir d’aquí vam començar a elaborar els nostres arguments per afirmar la nostre defensa cap a la web 2.0 a l’aula.
Tot i sembla que és un treball senzill, en el que només cal reunir informació i preparar 12 minuts de exposició, requereix un esforç que va més enllà del que es pot imaginar. Aquest esforç són els objectius i els coneixement que hem desenvolupat sobre la matèria dels debats:

- Treball en grup en tots els àmbits: es requereix una cooperació i una compenetració entre els membres del grup extraordinària, ja que tots els membres del grup han de tenir el mateix pensament posat el cap, sense matisos per no contradir-se amb els seus arguments els dels seus companys. De la mateixa manera, cal que tots els membres del grup sàpiguen exactament que han de dir o que no han de dir per tal de no trepitjar els arguments del companys i de no repetir-se (en cas de creure que la idea repetida no cal reiterar-la).

- Coneixement extens sobre el tema: per defensar veritablement bé els teus arguments no cal creure-se’ls en moltes ocasions, però el que si que cal és conèixer-se’l a fons per no ficar la pota. Així, amb la recerca d’informació no només es troben els arguments, també es troben els coneixements necessaris per poder parlar lliurament sobre el tema.

- Estructuració mental de les idees: segurament un dels punts més importants en un debat: la capacitat de transmetre el missatge. Tenir uns bons coneixements i els arguments ben clars és només la base, la importància està en com parlar bé en públic. Així, la forma de transmetre aquest missatge ha d’estar perfectament preparada i estructurada de forma que qualsevol persona ho pugui entendre. L’objectiu es emetre un missatge clar i concís. Segurament aquest és el punt més important pel que fa a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.

Si voleu veure una major informació sobre les sessions dels debats vegeu aquest enllaç del Bloc d’en Juan Antonio (alumne present en els debats).

Per finalitzar aquesta activitat ens vam reunir el grup de 10 persones per elaborar una avaluació sobre tots els debats pel que fa els aspectes a tenir en compte esmentats anteriorment. Així, a partir dels petits errors dels altres també vam adonar-nos dels propis.

Altres temes d’actualitat educativa debatuts:

- Escola inclusiva.
- Educació obligatòria fins els 18 anys.
- La religió a l’escola.
- Els nens de diferents edats han de compartir aula?
- Uniforme si o no.
- Nou calendari escolar.

JClic

En aquesta pràctica de l’assignatura de Gestió i TIC hem explorat la pàgina web zonaClic de l’XTEC. La zona Clic, tal i com la defineixen a la pàgina web, és:

El Clic està format per un conjunt d'aplicacions de programari lliure que permeten crear diversos tipus d'activitats educatives multimèdia. La zonaClic és un servei del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l'objectiu de donar difusió i suport a l'ús d'aquests recursos i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els educadors/es que vulguin compartir els materials didàctics creats amb el programa.

Hem pogut observar com amb aquesta pàgina web professors d’arreu de Catalunya poden ensenyar i avaluar els seus alumnes d’una forma molt interactiva. De la mateixa forma, aquests professors poden compartir experiències i mostrar les aplicacions que han creat a professors d’altres centres educatius. Així, amb aquest treball cooperatiu es trenquen les barreres entre centres escolars i s’obren les portes a una educació on tots els centres, amb els seus mestres i alumnes participen en l’ensenyament del nens a través de les TIC.

Vegeu una d'aquestes aplicacions com exemple: els dinosaures.