Exposició de Ruben Bonastra: (Coordinador pedagògic de la Masia)
• Què és?
La Masia, situada al costat del Camp Nou (Estadi del Futbol Club Barcelona), és el bressol del planter blaugrana. És una antiga residència pagesa construïda el 1702.
En un primer moment es va fer servir com a taller per a la confecció de la maqueta i com a sala de treball d’arquitectes i constructors de l’Estadi del Camp Nou. Quan va ser inaugurat, el 1957, La Masia va tancar fins que el 1966 es va convertir en la seu social del club. Així va ser durant 13 anys fins que el 1979 es va convertir en La Masia que ara coneixem: l’actual residència de jugadors que viuen lluny de la ciutat.
L’objectiu d’aquesta residència és formar esportiva i intel•lectualment els joves que han deixar les seves famílies i les seves localitat per fer carrera al Barça. La Masia no es limita a la residència de joves de Catalunya i de l’Estat sinó que també d’altres països del món.
Pel que fa a les instal•lacions, La Masia consta de dues plantes i unes golfes que en total sumen uns 610 m². Hi viuen 60 nois (12 a la mateixa Masia i 48 més a altres habitacions situades a dintre del Camp Nou). Té cuina, menjador, sala d’estar, biblioteca, administració, banys, dutxes i quatre grans dormitoris i vestidors. Actualment conviuen a la Masia joves promeses del futbol. Tot i així, les altres seccions professionals del club també tenen jugadors vivint a la Masia. Les últimes dades informen de la presència de 51 residents de la secció de futbol, 8 de la de bàsquet i 1 de la d’hoquei patins.
• Què es fa en educació?
Pel que fa a la integració dels nois Ruben Bonastra remarca la filosofia de La Masia d’aquesta manera: “Per nosaltres és tan important la formació esportiva com la intel•lectual. La nostre feina és que els nostres residents es desenvolupin en el màxim del possible en tots dos àmbits, però sense interferir amb la família.”
Aquesta afirmació resumeix bastant bé la feina que desenvolupen pedagogs i psicòlegs encarregats de vetllar pel benestar dels nens. Aquests intenten que els nois sàpiguen afrontar la pressió a la que es veuen sotmesos dintre de camp Barça. I és que Bonastra comenta: “Els nois es veuen sotmesos a una gran pressió per part de pares que creuen que pel simple fet d’haver estat fitxats pel Barça, els seus fills seran uns nous Messi o Iniesta, quan la realitat és que de tots els jugadors del planter, pocs jugaran al primer equip i pràcticament ningun seguirà gaires anys.”
Un altre problema amb el que es troben és amb famílies que una vegada el seu fill entre a La Masia deleguen qualsevol responsabilitat a l’entitat del Futbol Club Barcelona. La realitat és que a La Masia no tenen la potestat (ni la volen tenir) de dirigir les accions dels seus residents com la poden tenir els pares. I és que el que es pretén és que l’educador sigui un guia per a l’alumne, algú a qui pugui expressar els seus dubtes i sentiments tranquil•lament però mantenint certa distància professor/alumne. Hi ha algunes excepcions en aquest tema però. Alguns residents provinents d’altres països es troben en una situació més complicada pel tema de la distància amb la família. En aquests casos la família sol cedir la tutela del noi al Club, de manera que aquest trobi en els seus educadors la seva família.
Per acabar amb aquest punt de la integració ens trobem amb un últim problema. El Barça com a club té un gran renom a tot el món i l’ha de mantenir. Com és normal es solen trobar amb nois adolescents que com és normal volen viure la vida al màxim i el Barça els imposa una sèrie de dietes, horaris i limitacions en les seves sortides. D’aquesta forma des que arriben han de seguir una estricte disciplina de comportament. Així, encara que es limita la seva llibertat s’aconsegueix una maduresa en una curta edat i a la vegada es manté el nom del club. Per fer un bon seguiment estan en contacte constant amb un psicòleg que els ajuda a integrar tots els seus sentiments i frustracions.
Si ens fixem en la formació acadèmica dels nens i nois del planter ens trobem amb un gran problema: la dificultat de quadrar horaris d’entrenament i estudis. Per això el Futbol Club Barcelona té una sèrie de pactes amb diferents escoles de la ciutat on es cursen tot tipus de cursos on els alumnes poden combinar perfectament els seus horaris. A més el club proporciona transport a tots els seus residents i es preocupa de parlar amb els centres educatius per tal que cap alumne es vegi perjudicat pels seus compromisos esportius. L’altre problema que es troben a Can Barça és que amb els horaris tan ajustats amb els que es troben, molts tenen veritables problemes per seguir el ritme del curs, sobretot a secundària i batxillerat. Per suplir aquestes deficiències el club fa un seguiment constant del rendiment acadèmic de cada noi per tal de proporcionar-li, en el cas de que sigui necessari, un professor particular en la mateixa Masia.
Reflexió
En un principi és fàcil pensar que la vida dels nois que viuen a La Masia és molt fàcil, que no tenen de preocupar-se de res, quan la realitat s’allunya bastant d’aquesta idea preconcebuda.
La Masia és un centre realment interessant. És realment complicat el treball que tenen cap els nens. No només es limiten en l’aspecte acadèmic o esportiu com es pot pensar. Tracten a cada noi com un ésser únic que pateix i viu l’entorn a la seva manera. Estan les 24 hores del dia per a ells i les seves preocupacions, pràcticament com uns pares o uns germans grans. Els nens es posen a les mans dels pedagogs i psicòlegs del Barça, certament una gran responsabilitat per a tots ells. És clar que no sempre surten les coses bé i que hi ha problemes però curiosament els resultats són generalment bons.
Es pot arribar a pensar que pretenen un grup elitista però tot el contrari. El fet que no existeixi una escola del Barça sinó que tots els alumnes vagin a escoles amb altres nois de la seva edat, fa que el seu entorn no es delimiti a l’àmbit esportiu. El treball que fan i els fruits que s’obtenen és evident. Tots coneixem la humilitat de la factoria Masia com Iniesta o Xavi (jugadors del primer equip del Barça) i el fet que hagin seguit estudiant inclús sent professionals.
Personalment, m’ha sorprès l’organització del centre. Lo preparats que estan per afrontar qualsevol tipus de dificultat i la preocupació personal que tenen cap a cada un dels seus jugadors, inclús quan abandonen el club. Segurament no sigui el model perfecte a seguir en alguns àmbits com la disciplina (encara que en aquests cas sigui necessari per motius de convivència) però la capacitat d’entendre, valorar i ajudar tan els nois com a les seves famílies és exemplar. Amb aquesta visita m’ha quedat demostrat que una formació esportiva professional i una bona formació acadèmica no només són compatibles sinó que poden arribar a ser molt positives. Habitualment es relaciona els esportistes amb la incultura, el Futbol Club Barcelona és un bon exemple de que no té perquè ser així i que ha de ser un model ha seguir per a tots els clubs esportius del món.
