En la sessió de seminari d’avui hem parlat de l’actualitat educativa a partir de les notícies trobades en diversos diaris. Els encarregats de repassar-les aquesta setmana hem estat en Josep Fosalba, l’Aina Romero i jo, en Jordi Mur. Entre totes les notícies, hem destacat la notícia d’El País del dia 28 de novembre del 2009: “¿Quién lava los platos en casa?”.
Aquesta notícia ens explica com els alumnes de sisè de primària del CEIP Poble Nou han començat l’assignatura d’Educació per a la ciutadania (assignatura que tracta sobre els costums en altres països, el civisme, les diferents estructures familiars existents, els drets dels infants i comentaris de notícies).
En la classe de la notícia parlen sobre el repartiment de les tasques domèstiques. A través dels comentaris dels alumnes, la mestra s’adona que la que fa més feina a casa és la mare, que el pare fa poca feina i que els nens pràcticament no fan res.
Per reconduir aquesta situació, la mestra planteja als alumnes si és correcte aquest repartiment de les tasques i els fa veure que la mare no és la que ho ha de fer tot, a través de preguntes com: - Podem viure sense fer les feines de casa, sense cuinar, per exemple? Podem viure sense rentar la roba? D’aquesta manera els alumnes s’adonen de la situació en la que es troba la seva mare.
A partir d’aquesta exposició obrim un debat on opinem sobre la utilitat d’aquesta assignatura, si s’ha de començar a sisè o abans, si els membres del nostre seminari hem rebut aquesta educació i si sobreprotegim massa els nostres infants.
Nosaltres com a grup hem fet la següent reflexió sobre aquesta assignatura. Pensem que la incorporació d’aquesta matèria a l’educació primària és una bona iniciativa. En primer lloc, perquè els nens aprenent valors molt importants a l’hora de conviure en la societat en què vivim. Actualment, el model de família és cada vegada més complex: la total inserció de la dona en el món laboral, les parelles se separen, parelles homosexuals, famílies reconstituïdes, i així podríem estar enumerant diferents circumstàncies que es produeixen en les diverses, úniques i irrepetibles famílies del nostre país.
Per acabar, ens agradaria esmentar un dels motius principals pels quals creiem que aquesta assignatura és molt positiva en l’ensenyança. Nosaltres creiem que l’Escola no només ha d’ensenyar sinó també ajudar a créixer a futurs ciutadans adults; per aquest motiu, pensem que una assignatura que “educa” i ajuda a comprendre al nen la societat és molt positiva per al seu creixement personal.
Aquesta notícia ens explica com els alumnes de sisè de primària del CEIP Poble Nou han començat l’assignatura d’Educació per a la ciutadania (assignatura que tracta sobre els costums en altres països, el civisme, les diferents estructures familiars existents, els drets dels infants i comentaris de notícies).
En la classe de la notícia parlen sobre el repartiment de les tasques domèstiques. A través dels comentaris dels alumnes, la mestra s’adona que la que fa més feina a casa és la mare, que el pare fa poca feina i que els nens pràcticament no fan res.
Per reconduir aquesta situació, la mestra planteja als alumnes si és correcte aquest repartiment de les tasques i els fa veure que la mare no és la que ho ha de fer tot, a través de preguntes com: - Podem viure sense fer les feines de casa, sense cuinar, per exemple? Podem viure sense rentar la roba? D’aquesta manera els alumnes s’adonen de la situació en la que es troba la seva mare.
A partir d’aquesta exposició obrim un debat on opinem sobre la utilitat d’aquesta assignatura, si s’ha de començar a sisè o abans, si els membres del nostre seminari hem rebut aquesta educació i si sobreprotegim massa els nostres infants.
Nosaltres com a grup hem fet la següent reflexió sobre aquesta assignatura. Pensem que la incorporació d’aquesta matèria a l’educació primària és una bona iniciativa. En primer lloc, perquè els nens aprenent valors molt importants a l’hora de conviure en la societat en què vivim. Actualment, el model de família és cada vegada més complex: la total inserció de la dona en el món laboral, les parelles se separen, parelles homosexuals, famílies reconstituïdes, i així podríem estar enumerant diferents circumstàncies que es produeixen en les diverses, úniques i irrepetibles famílies del nostre país.
Per acabar, ens agradaria esmentar un dels motius principals pels quals creiem que aquesta assignatura és molt positiva en l’ensenyança. Nosaltres creiem que l’Escola no només ha d’ensenyar sinó també ajudar a créixer a futurs ciutadans adults; per aquest motiu, pensem que una assignatura que “educa” i ajuda a comprendre al nen la societat és molt positiva per al seu creixement personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada