Aquest text de Jaume Cela i Juli Palou ens cita nou drets que han considerat essencials per els infants:
- Dret a conèixer el valor d’un no
- Dret a mirar la tele una estoneta, i a mirar-la acompanyats
- Dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate…
- Dret a avorrir-se
- Dret a saber que és la tristesa
- Dret a caminar pel súper sense donar trompades amb el carretó a la gent gran
- Dret a tenir uns adults al costat que no llencin les burilles del cendrer del cotxe al mig del carrer
- Dret a ser escoltats
- Dret a conèixer que hi ha uns límits
Crec que més que comentar un per un cada un dels drets on, per qui no ho hagi llegit, el títol de cada un d’ells ja és de per sí molt explicatiu, prefereixo comentar l’únic amb al que no estic del tot d’acord, que per mi, seria el tercer on parla del dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate…
Els autors ho plantegen des de el punt de vista del nen que té totes les tardes ocupades per activitats extraescolars que li han imposat els adults i mai té temps per dedicar-se al que realment vol. Ho veuen d’una forma massa extremista.
Si que és veritat que un extrem així no és bo, però fer una sola activitat esportiva on el nen o nena, junt amb altres de la seva edat, juga, aprèn i comparteix fent esport fora de l’àmbit escolar és una part molt important de la seva educació social. Poden aprendre valors tant important com l’equip, saber guanyar i perdre i com acceptar-ho, relacionar-se amb altres companys d’una forma diferent a l’aula o aprendre que la disciplina (entrenador, monitor…) no és sinònim de avorriment sinó que també pot significar diversió.
Ho he pogut comprovar personalment, ja que he sigut entrenador de bàsquet de varies edats i he vist com alumnes solitaris a classe començaven a integrar-se en un grup a partir d’un esport que, els hi podia agradar més o menys, però que no volien deixar pel simple fet de sentir-se part d’algo diferent a l’aula i a la família. En definitiva no trobo que sigui un dret a tenir tant en compte com els altres de la forma que està exposat.
- Dret a conèixer el valor d’un no
- Dret a mirar la tele una estoneta, i a mirar-la acompanyats
- Dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate…
- Dret a avorrir-se
- Dret a saber que és la tristesa
- Dret a caminar pel súper sense donar trompades amb el carretó a la gent gran
- Dret a tenir uns adults al costat que no llencin les burilles del cendrer del cotxe al mig del carrer
- Dret a ser escoltats
- Dret a conèixer que hi ha uns límits
Crec que més que comentar un per un cada un dels drets on, per qui no ho hagi llegit, el títol de cada un d’ells ja és de per sí molt explicatiu, prefereixo comentar l’únic amb al que no estic del tot d’acord, que per mi, seria el tercer on parla del dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate…
Els autors ho plantegen des de el punt de vista del nen que té totes les tardes ocupades per activitats extraescolars que li han imposat els adults i mai té temps per dedicar-se al que realment vol. Ho veuen d’una forma massa extremista.
Si que és veritat que un extrem així no és bo, però fer una sola activitat esportiva on el nen o nena, junt amb altres de la seva edat, juga, aprèn i comparteix fent esport fora de l’àmbit escolar és una part molt important de la seva educació social. Poden aprendre valors tant important com l’equip, saber guanyar i perdre i com acceptar-ho, relacionar-se amb altres companys d’una forma diferent a l’aula o aprendre que la disciplina (entrenador, monitor…) no és sinònim de avorriment sinó que també pot significar diversió.
Ho he pogut comprovar personalment, ja que he sigut entrenador de bàsquet de varies edats i he vist com alumnes solitaris a classe començaven a integrar-se en un grup a partir d’un esport que, els hi podia agradar més o menys, però que no volien deixar pel simple fet de sentir-se part d’algo diferent a l’aula i a la família. En definitiva no trobo que sigui un dret a tenir tant en compte com els altres de la forma que està exposat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada