Per Seminari ens van encarregar la lectura del llibre Elogi de la Feblesa d'Alexandre Jollien i un posterior treball escrit.
En aquest treball escrit, hem parlat del mètode socràtic, d’alguns eixos que configuren l’obra i de com ens afecta el nostre entorn a la pròpia personalitat, però què hem extret del llibre realment?
L’objectiu tant de la lectura com del treball escrit no era fer un anàlisi literari del text. L’objectiu era conèixer aquests aspectes amb els que ens omplim la boca habitualment com poden ser la integració, les discapacitats, l’educació especial, la normalitat... Però no conèixer-los des del punt de vista dels que tenen més a dir i menys diuen: les persones que sofreixen algun tipus d’impediment físic, com és el cas de l’Alexandre Jollien, o mental. L’Elogi de la Feblesa és un crit a la societat, a la comprensió dels que ens considerem normals caps els malnomenats “anormals“. És veritablement sorprenent com la filosofia a donat veu a les persones que més necessiten ser escoltades com l’Alexandre Jollien i els seus companys de centre, com l’amistat ens pot obrir tantes portes. Aquest llibre no és només una autobiografia, aquest llibre inspira valors: esperit de superació, reflexió sobre un mateix, necessitat d’entendre el nostre entorn... No cal ser discapacitat per sentir-se identificat ja que, com he pogut observar: no existeix la normalitat, tots som diferents.
És per tot això que he volgut fer una reflexió a partir de totes aquestes petites coses que m’ha inspirat el llibre i que el fa tan gran:
La vida no tracta d’actuar en funció dels límits de cadascú, sinó de saber apreciar i desenvolupar les possibilitats que ens ofereix el nostre propi món.
L’objectiu tant de la lectura com del treball escrit no era fer un anàlisi literari del text. L’objectiu era conèixer aquests aspectes amb els que ens omplim la boca habitualment com poden ser la integració, les discapacitats, l’educació especial, la normalitat... Però no conèixer-los des del punt de vista dels que tenen més a dir i menys diuen: les persones que sofreixen algun tipus d’impediment físic, com és el cas de l’Alexandre Jollien, o mental. L’Elogi de la Feblesa és un crit a la societat, a la comprensió dels que ens considerem normals caps els malnomenats “anormals“. És veritablement sorprenent com la filosofia a donat veu a les persones que més necessiten ser escoltades com l’Alexandre Jollien i els seus companys de centre, com l’amistat ens pot obrir tantes portes. Aquest llibre no és només una autobiografia, aquest llibre inspira valors: esperit de superació, reflexió sobre un mateix, necessitat d’entendre el nostre entorn... No cal ser discapacitat per sentir-se identificat ja que, com he pogut observar: no existeix la normalitat, tots som diferents.
És per tot això que he volgut fer una reflexió a partir de totes aquestes petites coses que m’ha inspirat el llibre i que el fa tan gran:
La vida no tracta d’actuar en funció dels límits de cadascú, sinó de saber apreciar i desenvolupar les possibilitats que ens ofereix el nostre propi món.
Per acabar aquesta activitat, vam visionar una conferència de l’Alexandre Jollien a la nostre facultat anys enrere. En aquesta entrevista Jollien explica la importància de l’ofici de mestre en la integració de la gent amb algun tipus de discapacitat. En aquest punt es bassa aquesta conferència. Jollien remarca que ell no ho va tenir gaire fàcil, però que tot i així se’n va saber sortir. Creu en la necessitat de la integració d’alumnes amb discapacitats a l’aula ordinària per a sensibilitzar els alumnes ordinaris i a les seves famílies. Aquest fet provocaria l’adquisició d’uns valors molt importants en el creixement dels infants: el respecte pels diferents i la solidaritat. De tot el que va dir Jollien en la conferència em quedo amb una frase:
L’educació ha d’entendre a tothom, ensenyar valors. Millor un cap ben fet que no pas un cap ben ple.
L’educació ha d’entendre a tothom, ensenyar valors. Millor un cap ben fet que no pas un cap ben ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada