En la sessió de seminari d’avui hem parlat de l’actualitat educativa a partir de les notícies trobades en diversos diaris. Els companys encarregats de repassar-les aquesta setmana han estat la Laura Hedo, l’Adrià Pérez i la Mònica Talegón. Entre totes les notícies, han destacat la notícia d’El País del dia 1 de novembre del 2009: “La “gorda” y el llorica de la clase”.
Aquesta notícia ens explica el cas d’una mestra que insultava i maltractava físicament els seus alumnes perquè callessin.
Els nens ho explicaven als pares els quals no ho creien fins que les queixes van persistir. En aquest moment van denunciar a la mestra dels seus fills.
Com a càstig la mestra ha estat inhabilitada durant 4 anys i se li ha obert un expedient. Aquesta s’ha justificat dient que eren els alumnes els qui li feien bulling.
A partir d’aquesta exposició s’obre un debat on opinem sobre l’actuació de la mestra, què pot fer el sistema docent per evitar aquestes situacions i si la condemna a la mestra és realment justa.
La meva opinió sobre aquestes tres qüestions és la següent. Pel que fa a l’actuació de la mestra és indubtablement inconcebible, li fessin bulling o no. En el cas que així hagi estat la mestra ho hauria d’haver comunicat a la direcció del centre i que aquesta s’hagués ocupat de la situació si considerava a la mestra incapacitada per fer-ho. En segon lloc, el sistema docent pot evitar aquestes situacions avaluant constantment la tasca dels mestres i així poden observar la metodologia de cadascun dels mestres de l’escola. Des d’un punt de vista individual el mestre, que observi un comportament estrany d’un company de feina o rebi vàries queixes d’alumnes sobre una situació com aquesta, hauria d’intentar dialogar amb el mestre acusat i observar si segueixen les queixes. En aquest cas informar a la direcció del centre. Per últim, opino que la condemna, lluny de ser justa, es queda curta. El mestra condemnat hauria de deixar d’impartir classes de per vida o com a mínim fer un curset de reinserció el sistema on l’administració pogués assegurar la capacitat de reinserció del mestre en el sistema educatiu.
Aquesta notícia ens explica el cas d’una mestra que insultava i maltractava físicament els seus alumnes perquè callessin.
Els nens ho explicaven als pares els quals no ho creien fins que les queixes van persistir. En aquest moment van denunciar a la mestra dels seus fills.
Com a càstig la mestra ha estat inhabilitada durant 4 anys i se li ha obert un expedient. Aquesta s’ha justificat dient que eren els alumnes els qui li feien bulling.
A partir d’aquesta exposició s’obre un debat on opinem sobre l’actuació de la mestra, què pot fer el sistema docent per evitar aquestes situacions i si la condemna a la mestra és realment justa.
La meva opinió sobre aquestes tres qüestions és la següent. Pel que fa a l’actuació de la mestra és indubtablement inconcebible, li fessin bulling o no. En el cas que així hagi estat la mestra ho hauria d’haver comunicat a la direcció del centre i que aquesta s’hagués ocupat de la situació si considerava a la mestra incapacitada per fer-ho. En segon lloc, el sistema docent pot evitar aquestes situacions avaluant constantment la tasca dels mestres i així poden observar la metodologia de cadascun dels mestres de l’escola. Des d’un punt de vista individual el mestre, que observi un comportament estrany d’un company de feina o rebi vàries queixes d’alumnes sobre una situació com aquesta, hauria d’intentar dialogar amb el mestre acusat i observar si segueixen les queixes. En aquest cas informar a la direcció del centre. Per últim, opino que la condemna, lluny de ser justa, es queda curta. El mestra condemnat hauria de deixar d’impartir classes de per vida o com a mínim fer un curset de reinserció el sistema on l’administració pogués assegurar la capacitat de reinserció del mestre en el sistema educatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada