Avui a seminari hem parlat de dos articles relacionats amb l’eduació:“Una migdiada de dotze anys”, un article d’opinió de Carles Capdevila (periodista) i “Las buenas notas por sí solas forman malas personas”, una entrevista a Ken Blanchard (pioner del “management”).
“Una migdiada de dotze anys”
En l’article “Una migdiada de dote anys” (publicat al diari AVUI el 25 d’octubre de 2009), Carles Capdevila fa una crítica al comportament de molts pares en l’educació dels seus fills entre els 2 i els 12 anys. Des del punt de vista del periodista, durant aquesta etapa els pares no participen activament en l’educació dels seus fills sinó que deleguen tota responsabilitat a les escoles. Així, en l’etapa de l’adolescència el nen arriba sense uns valors establerts des de casa i comencen les queixes dels pares per les malifetes dels seus fills. I és que com diu Carles Capdevila: “N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.”
La reflexió que he extret d’aquesta crítica és que és evident que l’escola no pot educar sola els nostres infants sense l’ajuda des pares. L’educació no és una cosa que es pugui delegar sinó que s’ha de compartir entre totes les persones de l’entorn del nen. Estic completament d’acord amb en Carles Capdevila quan diu que ningú podrà acusar els pares d’haver fracassat educant els seus fills quan no ho han intentat.
“Las buenas notas por sí solas forman malas personas”
En l’entrevista a Ken Blanchard de Lluís Amiguet de títol “Las buenas notas por sí solas forman malas personas” (publicat al diaria La Vanguardia el 21 d’octubre de 2009), Ken Blanchard critica el sistema educatiu actual. Creu que el sistema d’ensenyament actual fomenta l’avarícia. El sistema de notes provoca que els alumnes que treuen bones notes es converteixin en persones amb la necessitat de ser qualificats i d’estar per sobre dels altres companys (sistema en el que es bassa el món laboral actual), mentre que aquells que no treuen bones notes deixen d’interessar-se per la seva formació i en un futur es convertiran en paràsits de la societat. La solució que proposa Blanchard és un sistema sense qualificacions on el que es valori sigui la condició humana i no la capacitat de aportar resultats. Blanchard creu que així tots els infants s’esforçarien i a la vegada es convertirien en uns adults d’una qualitat humana molt més gran que l’actual. Adults que treballen per ells mateixos i per la societat.
Estic d’acord amb el sistema que planteja Blanchard tot i que crec que perquè aquest tipus d’ensenyament funcioni aquests valors s’han de complementar a les cases de cada infant, fet realment complicat. De totes formes és evident que la societat ha de fer alguna cosa per canviar aquest sistema de l’extrema individualitat de la persona que només fa i desfà pels seus propis interessos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada