El passat dimecres 21 d'octubre vam debatre a Seminari les idees que haviem extret del llibre Va de mestres de Jaume Cela i Juli Palou. Entre les activitats referides al llibre vam parlar dels fragments que més ens havien interpel·lat. Entre aquests fragments jo vaig triar el següent, el qual adjunto a continuació junt amb el meu comentari personal:
(Capítol: Només els dictador no accepten la crítica - p.64 -):
“Quan estiguis avesat a posar en joc davant dels altres allò que fas i allò que penses sobre el que fas, t’adonaràs que ser crític és un exercici que requereix molta intel·ligència, perquè, si bé tothom està capacitat per parlar, no és cert que tots els discursos al voltant d’una acció reflexionada tinguin la mateixa qualitat. Per parlar no és necessari pagar peatge, i és per això que sovint sembla que dictin sentència espavilats de pa sucat amb oli. Distingeix, doncs, la crítica fonamentada, dels focs d’encenalls.”
Comentari:
He escollit aquest fragment perquè en molts casos, en entrevistes a pares sobretot, el mestre reflecteix aquesta actitud de no-error pel simple fet de anomenar-se a si mateix professional. Sovint les persones i els mestres com a tal no accepten les crítiques de bon grat, sinó que ho interpreten com a una agressió a la seva forma de ser i de fer. En conseqüència arremeten contra qui els ha criticat sense pensar ni un moment del perquè d’aquesta crítica. Crec que en el moment que som capaços de criticar-nos a nosaltres mateixos i acceptar la crítica dels altres adquirim la capacitat de distanciar-nos per extreure les conclusions adients.
(Capítol: Només els dictador no accepten la crítica - p.64 -):
“Quan estiguis avesat a posar en joc davant dels altres allò que fas i allò que penses sobre el que fas, t’adonaràs que ser crític és un exercici que requereix molta intel·ligència, perquè, si bé tothom està capacitat per parlar, no és cert que tots els discursos al voltant d’una acció reflexionada tinguin la mateixa qualitat. Per parlar no és necessari pagar peatge, i és per això que sovint sembla que dictin sentència espavilats de pa sucat amb oli. Distingeix, doncs, la crítica fonamentada, dels focs d’encenalls.”
Comentari:
He escollit aquest fragment perquè en molts casos, en entrevistes a pares sobretot, el mestre reflecteix aquesta actitud de no-error pel simple fet de anomenar-se a si mateix professional. Sovint les persones i els mestres com a tal no accepten les crítiques de bon grat, sinó que ho interpreten com a una agressió a la seva forma de ser i de fer. En conseqüència arremeten contra qui els ha criticat sense pensar ni un moment del perquè d’aquesta crítica. Crec que en el moment que som capaços de criticar-nos a nosaltres mateixos i acceptar la crítica dels altres adquirim la capacitat de distanciar-nos per extreure les conclusions adients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada