Per a l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam parlar del llenguatge i les llengües a partir d'un text de Jesús Tuson. En aquest text podem observar la importància que té el nostre llenguatge en molts àmbits de la vida. A continuació podeu llegir un breu resum sobre el text tractat a classe:
(Text resumit: TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50))
Les senyals són un procés de comunicació. Quan serveixen com a enllaç entre un emissor i un receptor és quan realment tenen sentit. El llenguatge humà està constituït per senyals combinades i organitzades per a la comunicació. Això no és suficient per definir el llenguatge humà, ja que té molta més complexitat que no només aquest conjunt de senyals.
Al que fa que el llenguatge humà sigui tant complex no és només la quantitat de senyals sinó també per la seva qualitat, ja que s’organitza en diferents nivells (discurs, oració, sintagma, etc.), i a més comporta creativitat. També ens fa possible fer referència a coses i situacions en la seva absència.
Aquests són alguns punts de la complexitat del llenguatge humà:
- El llenguatge i l’organització de l’entorn. Amb la llengua organitzem el nostre entorn i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció (associacions entre objectes i definició d’aquests). En les percepcions, com en el cas dels colors, reduïm el nombre. Si posseïm un nom a cada percepció la comunicació seria impossible ja que en el cas dels colors (per exemple) hi ha infinits. Aquesta capacitat d’abstracció és innata de l’ésser humà, reduir i ordenar les percepcions.
- El llenguatge i el pensament. El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar i permet el discurs abstracte a diferents nivells del pensament. La intel·ligència humana és al que ens permet poder desenvolupar aquest pensament a partir del llenguatge.
- El llenguatge i la memòria. Col·lectivament la llengua ens permet recordar la història de forma oral o escrita d’una comunitat. Individualment ens dona la capacitat d’explicar la nostre pròpia vida. Així, podem dir que el llenguatge és indispensable com a suport a la memòria tant individualment, com col·lectivament.
- El llenguatge i l’autoexpressió. El llenguatge ens permet el diàleg entre nosaltres mateixos sense necessitat de comunicació amb algú altre.
- El medi més extens. Qualsevol percepció té una traducció al llenguatge, sigui més o menys precisa, mentre que ninguna senyal visual pot traduir la majoria d’expressions lingüístiques com ara opinions, experiències, estats d’ànim, etc. Podem dir doncs, que el llenguatge és el mitjà de comunicació i d’expressió més extens de d’ésser humà.
(Text resumit: TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50))
Les senyals són un procés de comunicació. Quan serveixen com a enllaç entre un emissor i un receptor és quan realment tenen sentit. El llenguatge humà està constituït per senyals combinades i organitzades per a la comunicació. Això no és suficient per definir el llenguatge humà, ja que té molta més complexitat que no només aquest conjunt de senyals.
Al que fa que el llenguatge humà sigui tant complex no és només la quantitat de senyals sinó també per la seva qualitat, ja que s’organitza en diferents nivells (discurs, oració, sintagma, etc.), i a més comporta creativitat. També ens fa possible fer referència a coses i situacions en la seva absència.
Aquests són alguns punts de la complexitat del llenguatge humà:
- El llenguatge i l’organització de l’entorn. Amb la llengua organitzem el nostre entorn i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció (associacions entre objectes i definició d’aquests). En les percepcions, com en el cas dels colors, reduïm el nombre. Si posseïm un nom a cada percepció la comunicació seria impossible ja que en el cas dels colors (per exemple) hi ha infinits. Aquesta capacitat d’abstracció és innata de l’ésser humà, reduir i ordenar les percepcions.
- El llenguatge i el pensament. El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar i permet el discurs abstracte a diferents nivells del pensament. La intel·ligència humana és al que ens permet poder desenvolupar aquest pensament a partir del llenguatge.
- El llenguatge i la memòria. Col·lectivament la llengua ens permet recordar la història de forma oral o escrita d’una comunitat. Individualment ens dona la capacitat d’explicar la nostre pròpia vida. Així, podem dir que el llenguatge és indispensable com a suport a la memòria tant individualment, com col·lectivament.
- El llenguatge i l’autoexpressió. El llenguatge ens permet el diàleg entre nosaltres mateixos sense necessitat de comunicació amb algú altre.
- El medi més extens. Qualsevol percepció té una traducció al llenguatge, sigui més o menys precisa, mentre que ninguna senyal visual pot traduir la majoria d’expressions lingüístiques com ara opinions, experiències, estats d’ànim, etc. Podem dir doncs, que el llenguatge és el mitjà de comunicació i d’expressió més extens de d’ésser humà.
Reflexió
En conclusió, podem dir que el llenguatge és el mitjà de comunicació més extens que tenim. És el que ens constitueix com a éssers humans perquè podem fer un discurs abstracte i una parla desplaçada. D’aquí deriva el pensament i la memòria. Per últim cal dir que el llenguatge també ens permet l’expressió lliure i interior. Sense el llenguatge, del tipus que sigui, probablement no seríem res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada