Programari LLiure

A l'assignatura de Gestió de la informació i TIC ens han encarregat que fem un mapa conceptual sobre el programari lliure amb el CmapTools. Les finalitats de la pràctica eren les següents:

- Crear un mapa senzill i aprendre de forma autodidacta el funcionament de CmapTools.
- Consultar l'ajuda en línea.
- Configurar l'idioma de la interfície.
- Desar el mapa a l'ordinador en el que treballem i també als servidors del IMHC (IHMC Public - Cmaps).
- Generar l'adreça pública del mapa i citar-la des del nostre bloc.

Com podeu veure en la imatge de dalt jo em vaig centrar en dos àmbits del programari lliure. El primer què ens aporta que no ens aportin els altres programes i segon, quins tipus de programes lliures hi ha. La imatge d'adalt és el resultat de desar el mapa conceptual com imatge en el propi ordinador. Si voleu veure el mapa conceptual en format Web i així també els enllaços que conté premeu aquí.


Ha estat molt útil aprendre a utilitzar aquest programa ja que ens permet fer mapes conceptuals per estudiar de manera ordenada, fàcil i ràpida. Personalment, ha estat la pràctica que m'ha costat més de fer ja que tenia problemes per generar l'adreça pública però amb l'ajuda en línia finalment he aconseguit fer-ho. Per últim, en relació a aquesta ajuda en línia potser us trobeu que en el Bloc de Gestió i TIC està en anglès. La web que jo he enllaçat aquí és la versió en castellà, per entrar pulseu on posa ajuda en línia.

Treball col·laboratiu amb documents de google

En l’assignatura de Gestió i TIC ens han demanat que fem un treball col·laboratiu sobre les noves tecnologies a l’aula utilitzant els documents de google. Per fer-ho, hem utilitzat una guia facilitada en el Bloc de l’assignatura.
El treball consta de tres parts: Índex, Presentació i Enquesta. La idea principal d’aquest treball era que cada component del grup pogués interactuar des de casa seva en el cada document. D'aquesta manera podíem editar qualsevol document del treball varis usuaris al mateix temps i a la vegada anar comentant cada part a l’instant o deixen constància dels nostres acords i desavinences.
En la primera part hem desenvolupat l’Índex on podem observar, apart del que seria el contingut del treball en si, les discussions i aportacions que ha fet cada membre del grup per desenvolupar-lo. En definitiva una eina bastant útil i que ens ha servit per poder treballar sense tenir que organitzar-nos per quedar un dia en concret.
En la segona part hem fet una Presentació estil PowerPoint amb algunes imatges representatives del tema i, a més a més, un vídeo on es parla de les noves tecnologies i especialment de les webs 2.0. Per fer la presentació, teníem un xat instantani en la mateixa pàgina on l’editàvem. Tot i que això ens ha obligat a coincidir en el moment de editar-ho ha estat molt útil com a mecanisme de comunicació, ja que ens evitava haver d’utilitzar altres programes apart per comunicar-nos tals com: Messenger, ICQ, etc. Cal recordar que ja havíem fet una presentació anteriorment. En el meu Bloc ha estat el·liminada ja que després de haver realitzat aquest treball no tenia gaire sentit publicar una entrada tant poc elaborada.
Per últim, hem preparat un formulari posterior a la presentació del treball que consta de dues parts: Formulari i Resultats, on cada alumne present en l’exposició pugui opinar i exposar les seves idees sobre el tema per així tenir una certa idea del que s’ha entès o no. Per a fer aquesta part si que va ser necessari parlar-ho prèviament ja que el full de càlcul no permet ni un xat instantani ni cap comentari.
Personalment, d’aquest treball col·laboratiu he pogut observar que treballar d’aquesta forma té dues avantatges principals: comoditat alhora de desenvolupar-lo des de qualsevol lloc i en qualsevol moment i, efectivitat entesa com la velocitat en desenvolupar el treball ja que, en haver d’utilitzar un llenguatge molt clar i senzill per expressar-nos en la xarxa era més difícil desviar-se del tema o despistar-se sobre el contingut treballat.
Aquest treball ha estat realitzat per: Joan Amat, Carles Furest, Josep Fosalba, Eduard Lopez i Jordi Mur. Podeu entrar a cada un dels seus blocs fent un click sobre el seu nom.

La nostre escola

Aquesta setmana al seminari l’hem dedicat sobretot a parlar de la nostre escola de primària en general. Vam parlar d’instal·lacions, de professors, de companys, de com celebràvem les festes, com adquiríem coneixements, etc. En general, cadascú deia al que normalment li havia marcat més de la seva etapa per primària.
La sensació que vaig tenir és que pocs estàvem contents amb la nostre experiència a l’escola. En la majoria de casos potser ens centràvem més en algun professor que en el seu moment ens ho havia fet passar malament, aquell que arribes a casa i dius: “Em té mania”. Però segurament al que sobtava més era com reaccionava cadascú de nosaltres amb l’experiència dels altres. En veure que hi havien tipus d’escoles tant diferents a les nostres que només de pensar-hi en les situacions que es podien viure allà, rèiem o ens horroritzàvem com si fossin fets impossibles però allà estan, educant gent tant com les que considerem més estàndard.
De tot el que vam dir, segurament hi ha un tema on la majoria (per no dir tots) vam coincidir, el tipus d’ensenyament que s’impartia. En general un ensenyament transmissiu, on el professor entra, fa callar als alumnes i es posa explicar. Amb pocs treballs en grup i amb un programa que mai deixava pas ni a l’espontaneïtat ni a la recerca dels interessos de l’alumne. Això probablement és el que tots volem canviar, aquesta dinàmica de classe on només hi ha un protagonista (el professor) per una on qui de veritat importi sigui l’estudiant (l’alumne). D’un model transmissiu a un de constructiu.

La diversitat

Aquesta setmana al seminari, entre altres coses, hem fet una activitat que ens va servit per conèixer millor als altres companys de grup. Cadascú tenia que portar un objecte que creies que l’identifica. Objectes que en el passat van ser importants, altres que mostraven algun aspecte de la nostre personalitat, objectes relacionats amb les nostres aficions, etc.
Personalment crec que més que el que va portar cadascú de nosaltres és més important veure que tots els objectes eren diferents i es que tots som diferents. Aquí és quan apareix per mi la idea de la diversitat. Normalment, quan ens parlen de diversitat el que ens ve al cap són les diferencies culturals (creences, nacionalitat, etc.). La realitat és que la diversitat sempre ha existit degut a la individualitat de cada persona. La immigració, sempre tan lligada a la diversitat, només a afegit una variable més (diferencies culturals) a aquesta diversitat. Així, en l’àmbit educatiu, què a canviat? Per al professor la diversitat sempre ha existit i ha tingut que adaptar-se i saber ensenyar a qualsevol tipus d’alumne. I amb aquesta nova variable? Exactament al mateix amb l’avantatge que les noves generacions poden aprendre d’altres cultures, respectar-les, ser tolerants.
Ja que tenir present que els nens són nens, siguin de la cultura que siguin i que la seva individualitat no depèn tant d'on siguin si com a mestres els fem sentir que ja estan a casa.

El vocabulari de la informàtica

El portal edu3.cat ens ofereix aquest vídeo a la seva pàgina web:


Reportatge realitzat a l’empresa Activa 3 de la corporació de ràdio televisió de Catalunya.

El vídeo ens parla del vocabulari de la informàtica explicant-nos termes com píxel, enllaç (ja explica’t en el primer vídeo de l’edu3.cat), xat, estalvi de pantalla i portal:

- Hi ha dos maneres de representar la informació, de forma analògica (text i imatges continues) o de forma digital. La digital es tracta de representar la informació a partir de dos nombres o dígits, el 0 i el 1, d’aquesta forma tant textos com imatges no són continus sinó que estan formats per petits punts. En aquestes imatges cada punt s’anomena píxel. Aquest nom ve de l’anglès, és un acrònim d’element de la imatge.
- El nom d’enllaç ve de la traducció del mot anglès link.
- Els xat és una paraula d’origen anglès que significa conversa o tertúlia. Per tant, implica un diàleg directe entre dos o més persones.
- L’estalvi de pantalla és un programa que es va dissenyar en un principi per què no es cremessin les pantalles, ja que les primeres els hi costava més suportar les imatges, actualment s’utilitza més per un tema de privacitat. Tot i que és comú dir "salvapantalles", la única forma correcte de referir-s’hi és estalvi de pantalla.
- Els portals. Se’ls anomena així a aquelles webs que ofereixen una sèrie de recursos i serveis (cercadors, grups de discussió, tertúlies, comerç electrònic, notícies, etc.). Així portal és una metàfora a una porta a una ciutat virtual.

Està clar que moltes d’aquestes paraules noves les utilitzem diàriament i, sobretot els que em nascut en plena era de la informació, les tenim integrades al nostre vocabulari. De la mateixa forma, en generacions anteriors aquests termes no són tant coneguts per no haver sigut algo quotidià provocant així, un problema de comunicació entre els uns i els altres, una de les causes de l’anomenada fractura digital.

La Interactivitat

Resum de les idees principals del vídeo:

- El model actual d’emmagatzement d’informació està basat en la idea de Benabard Bush de fer-ho de la mateixa forma que la ment humana, per associació d’idees.
- Els elements (documents) estan enllaçats per nusos (enllaços) formant una xarxa i a la vegada a altres xarxes.
- Douglas Engelbart (Xerox) ho va fer possible a partir d’aparells que interactuaven amb l’ordinador (ratolí), fent que sortissin els primers hipermèdia o programes interactius. La interfície és el conjunt de grafismes i d’opcions que ho fan possible.
- Mentre que aquests hipermèdia només deixen interactuar a la persona que l’utilitza amb ella mateixa, la xarxa actual permet interactuar amb moltes altres persones, obrint un gran ventall de possibilitats.

Sobre alguns drets dels reis i de les reines de la casa

Aquest text de Jaume Cela i Juli Palou ens cita nou drets que han considerat essencials per els infants:

- Dret a conèixer el valor d’un no
- Dret a mirar la tele una estoneta, i a mirar-la acompanyats
- Dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate…
- Dret a avorrir-se
- Dret a saber que és la tristesa
- Dret a caminar pel súper sense donar trompades amb el carretó a la gent gran
- Dret a tenir uns adults al costat que no llencin les burilles del cendrer del cotxe al mig del carrer
- Dret a ser escoltats
- Dret a conèixer que hi ha uns límits

Crec que més que comentar un per un cada un dels drets on, per qui no ho hagi llegit, el títol de cada un d’ells ja és de per sí molt explicatiu, prefereixo comentar l’únic amb al que no estic del tot d’acord, que per mi, seria el tercer on parla del dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate…

Els autors ho plantegen des de el punt de vista del nen que té totes les tardes ocupades per activitats extraescolars que li han imposat els adults i mai té temps per dedicar-se al que realment vol. Ho veuen d’una forma massa extremista.

Si que és veritat que un extrem així no és bo, però fer una sola activitat esportiva on el nen o nena, junt amb altres de la seva edat, juga, aprèn i comparteix fent esport fora de l’àmbit escolar és una part molt important de la seva educació social. Poden aprendre valors tant important com l’equip, saber guanyar i perdre i com acceptar-ho, relacionar-se amb altres companys d’una forma diferent a l’aula o aprendre que la disciplina (entrenador, monitor…) no és sinònim de avorriment sinó que també pot significar diversió.

Ho he pogut comprovar personalment, ja que he sigut entrenador de bàsquet de varies edats i he vist com alumnes solitaris a classe començaven a integrar-se en un grup a partir d’un esport que, els hi podia agradar més o menys, però que no volien deixar pel simple fet de sentir-se part d’algo diferent a l’aula i a la família. En definitiva no trobo que sigui un dret a tenir tant en compte com els altres de la forma que està exposat.