Últim dia de seminari

L’últim dia de seminari hem fet diverses activitats. Després d’acabar la última lectura en veu alta, l’Imma ens va llegir un poema sobre el Nadal. Seguidament, vam llegir entre tots la història dels tres mags d’Orient d’un calendari que contenia a cada dia un petit tros de la història, el calendari cortesia de l’Imma també. A continuació vam fer l’amic invisible que una setmana abans havien sortejat. Cadascú li va fer un regal fet a mà a una altra persona de seminari. A continuació les companyes Laura Hedo i Anna Merino ens van fer un obsequi a tots els membres de seminari consistent en un vela amb una felicitació de Nadal. En Josep, l’Adrià, en David i jo vam cantar, amb la completa col•laboració del seminari, una nadala. La Laia ens va fer gaudir amb un petit concert de violí, ens va tocar el Cant dels ocells de Pau Casals, fins i tot els membres d’altres seminaris es van unir a la festa. Per acabar, la Sandra Castelnouvo ens va oferir una cançó de Nadal en anglès.

Així, acaba el seminari del primer semestre. Ara toca estudiar i ens veiem al segon semestre!

Bon Nadal i feliç any nou!

Procés de composició escrita

A l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital ens van lliurar la següent taula i un dossier explicant-nos els passos a seguir en la composició d'un text escrit. En aquesta taula es veu molt clar quin procés cal seguir:

Clica sobre la imatge i s'obrirà en una nova finestra automàticament.

En aquesta taula es veu molt clar quin procés A l'hora de redactar cal tenir en compte tots aquests aspectes. Un d'ells, revisar, segurament és el que habitualment tenim més freqüència en oblidar i probablement és un dels més importants. Hem de pensar que quan redactem un text per primer cop tan sols estem elaborant un esborrany del que serà el text final. Ni el més experimentat dels escriptors és capaç d’elaborar un text sense cap error amb una sola redacció i cap lectura.

Les 4 metàfores de Charles Crook

A l'assignatura de Gestió i Tic hem pogut observar les 4 metàfores de Charles Crook en relació a quatre maneres d'utilitzar l'ordinador a l'aula:

Metàfora tutoria: l'ordinador com a tutor de l'alumne.

Són aquells programes que fan la funció de tutor. Aquests programes guien a l'alumne en el seu aprenentatge, fent-li fer exercicis i activitats i corregint-les. Així, l'alumne coneix on falla i on va millor i pot anar repetint exercicis per anar millorant. Un exemple d'aquests programes són els que podem trobar al JClic (vegeu entrada del Bloc relacionada). Aquest seria un model més aviat tradicional d'ensenyament.

Metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne.

El propi alumne es planteja un problema i a partir de l'assaig i l'error va descobrint diverses formes de solucionar un mateix problema. Un exemple d'aquest tipus de programa seria el de la tortuga. Aquesta va dibuixant una línia per allà on li dius que passi (per exemple: 50 Nord). Així, imaginem que l'alumne vol dibuixar un quadrat, haurà d'anar indicant a la tortuga cap on ha d'anar girant per aconseguir la figura. Aquest seria un model del tot constructiu.

Metàfora del laboratori: ordinador com a simulador d'experiències.

Són aquells programes amb una sèrie d'activitats en els quals l'alumne aprèn i desenvolupa la seva intel·ligència a partir de l'experimentació. Un exemple d'aquests programes és el Crayon phsysics, en el qual l'alumne ha de aconseguir fer arribar una pilota fins a una estrella a partir del dibuix de línies i objectes que la facin arribar:

Crayon Physics Deluxe from Petri Purho on Vimeo.

Aquest també seria un model constructiu d'ensenyament.

Metàfora de la caixa d'eines: ordinador com a eina de treball.

Són aquells programes que serveixen per pintar, redactar textos, dibuixar, etc. Alguns exemples en relació a aquesta caixa d'eines trobaríem els programes que ja coneixem tots com poden ser el Paint, l'OpenOffice o el Word, etc.

Aquests programes serien aplicacions més avançades de l'ensenyament i no representen a un model en concret sinó a tots. Dependre de com s'utilitzi.

Elogi de la feblesa d'Alexandre Jollien (Llibre i conferència)

Per Seminari ens van encarregar la lectura del llibre Elogi de la Feblesa d'Alexandre Jollien i un posterior treball escrit.

En aquest treball escrit, hem parlat del mètode socràtic, d’alguns eixos que configuren l’obra i de com ens afecta el nostre entorn a la pròpia personalitat, però què hem extret del llibre realment?
L’objectiu tant de la lectura com del treball escrit no era fer un anàlisi literari del text. L’objectiu era conèixer aquests aspectes amb els que ens omplim la boca habitualment com poden ser la integració, les discapacitats, l’educació especial, la normalitat... Però no conèixer-los des del punt de vista dels que tenen més a dir i menys diuen: les persones que sofreixen algun tipus d’impediment físic, com és el cas de l’Alexandre Jollien, o mental. L’Elogi de la Feblesa és un crit a la societat, a la comprensió dels que ens considerem normals caps els malnomenats “anormals“. És veritablement sorprenent com la filosofia a donat veu a les persones que més necessiten ser escoltades com l’Alexandre Jollien i els seus companys de centre, com l’amistat ens pot obrir tantes portes. Aquest llibre no és només una autobiografia, aquest llibre inspira valors: esperit de superació, reflexió sobre un mateix, necessitat d’entendre el nostre entorn... No cal ser discapacitat per sentir-se identificat ja que, com he pogut observar: no existeix la normalitat, tots som diferents.
És per tot això que he volgut fer una reflexió a partir de totes aquestes petites coses que m’ha inspirat el llibre i que el fa tan gran:
La vida no tracta d’actuar en funció dels límits de cadascú, sinó de saber apreciar i desenvolupar les possibilitats que ens ofereix el nostre propi món.

Per acabar aquesta activitat, vam visionar una conferència de l’Alexandre Jollien a la nostre facultat anys enrere. En aquesta entrevista Jollien explica la importància de l’ofici de mestre en la integració de la gent amb algun tipus de discapacitat. En aquest punt es bassa aquesta conferència. Jollien remarca que ell no ho va tenir gaire fàcil, però que tot i així se’n va saber sortir. Creu en la necessitat de la integració d’alumnes amb discapacitats a l’aula ordinària per a sensibilitzar els alumnes ordinaris i a les seves famílies. Aquest fet provocaria l’adquisició d’uns valors molt importants en el creixement dels infants: el respecte pels diferents i la solidaritat. De tot el que va dir Jollien en la conferència em quedo amb una frase:
L’educació ha d’entendre a tothom, ensenyar valors. Millor un cap ben fet que no pas un cap ben ple.

Recitació

En aquestes últimes setmanes, a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, hem estat fent recitacions per posar en pràctica tot el que hem aprés durant el semestre de com parlar bé en públic.

El tema de la recitació era lliure, podíem recitar un conte, una poesia, un monòleg, etc. Després ens l’havíem d’aprendre de memòria i interpretar el text tenint en compte els aspectes següents:

- L’expressió oral.
- La mirada.
- La postura.
- La veu.
- La gesticulació.
- El control dels nervis.

Jo vaig escollir un text d’en Piti Espanyol (guionista del Terrat) anomenat Amor desesperat. És un conte per adults que tracta de una parella d’actors que tenen un “affair” i com un dels productors (marit de l’actriu) va manipulant una escena de la telenovel•la que estan rodant per tal de venjar-se de la infidelitat de la seva dona.

Un cop feta i enregistrada la recitació, cadascú es va tornar a veure a casa seva i va analitzar els aspectes que calia tenir en compte a l’hora de fer la recitació per a elaborar una autoavaluació i poder observar quines mancances i quines parts positives podíem extreure de la nostre exposició.

Compartir a través de la Xarxa

A l'assignatura de Gestió i TIC ens han proposat una activitat per explorar diferents formes de difondre coneixement, la reflexió educativa i les experiències que es porten a terme a les escoles, a través de la Xarxa.

Primer, hem fet un repàs general d'alguns recursos que s'ofereixen a la web:

- Pràctica compartica (XTEC)

- Projectes en Xarxa (XTEC)

- Webs de Centres (XTEC)

- Revistes Escolars (XTEC)

- ButlleTIC (XTEC)

- XTECRàdio (XTEC)

- Bitàcola de mestra TIC

- Contes del món

- Bloc de l'edu3.cat

- Bloc de música

- De les TIC a les TAC

Després, en grups de tres, hem elaborat una presentació de Google amb un exemple d'utilitat que s'ofereix en una d'aquestes webs. En el cas del meu grup (Encarni Bosch, Josep Fosalba i jo, Jordi Mur) hem escollit el recurs de Projectes en Xarxa de l'XTEC i l'utilitat WallsTalking.

Per acabar, ens hem subscrit a aquells recursos que com a mestres ens han d'acompanyar durant la nostre vida escolar (vegeu blocs que segueixo):

- Bitàcola de mestra Tic

- ButlleTIC

- De les TIC a les TAC

- Bloc de Edu3.cat

El llenguatge i les llengües

Per a l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam parlar del llenguatge i les llengües a partir d'un text de Jesús Tuson. En aquest text podem observar la importància que té el nostre llenguatge en molts àmbits de la vida. A continuació podeu llegir un breu resum sobre el text tractat a classe:

(Text resumit: TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50))

Les senyals són un procés de comunicació. Quan serveixen com a enllaç entre un emissor i un receptor és quan realment tenen sentit. El llenguatge humà està constituït per senyals combinades i organitzades per a la comunicació. Això no és suficient per definir el llenguatge humà, ja que té molta més complexitat que no només aquest conjunt de senyals.
Al que fa que el llenguatge humà sigui tant complex no és només la quantitat de senyals sinó també per la seva qualitat, ja que s’organitza en diferents nivells (discurs, oració, sintagma, etc.), i a més comporta creativitat. També ens fa possible fer referència a coses i situacions en la seva absència.

Aquests són alguns punts de la complexitat del llenguatge humà:

- El llenguatge i l’organització de l’entorn. Amb la llengua organitzem el nostre entorn i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció (associacions entre objectes i definició d’aquests). En les percepcions, com en el cas dels colors, reduïm el nombre. Si posseïm un nom a cada percepció la comunicació seria impossible ja que en el cas dels colors (per exemple) hi ha infinits. Aquesta capacitat d’abstracció és innata de l’ésser humà, reduir i ordenar les percepcions.

- El llenguatge i el pensament. El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar i permet el discurs abstracte a diferents nivells del pensament. La intel·ligència humana és al que ens permet poder desenvolupar aquest pensament a partir del llenguatge.

- El llenguatge i la memòria. Col·lectivament la llengua ens permet recordar la història de forma oral o escrita d’una comunitat. Individualment ens dona la capacitat d’explicar la nostre pròpia vida. Així, podem dir que el llenguatge és indispensable com a suport a la memòria tant individualment, com col·lectivament.

- El llenguatge i l’autoexpressió. El llenguatge ens permet el diàleg entre nosaltres mateixos sense necessitat de comunicació amb algú altre.

- El medi més extens. Qualsevol percepció té una traducció al llenguatge, sigui més o menys precisa, mentre que ninguna senyal visual pot traduir la majoria d’expressions lingüístiques com ara opinions, experiències, estats d’ànim, etc. Podem dir doncs, que el llenguatge és el mitjà de comunicació i d’expressió més extens de d’ésser humà.

Reflexió

En conclusió, podem dir que el llenguatge és el mitjà de comunicació més extens que tenim. És el que ens constitueix com a éssers humans perquè podem fer un discurs abstracte i una parla desplaçada. D’aquí deriva el pensament i la memòria. Per últim cal dir que el llenguatge també ens permet l’expressió lliure i interior. Sense el llenguatge, del tipus que sigui, probablement no seríem res.

Una imatge no val més que mil paraules

A Comunicació oral, escrita i digital hem treballat el fet comunicatiu a partir de diversos fragments.

Hem fet grups d’unes 6 o 7 persones per analitzar i fer una síntesi de cada text.

El nostre grup estava format per: Joan Amat, Josep Fosalba, Carles Furest, Eduard López i Jordi Mur.
El text que nosaltres hem treballat és el següent: Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries

A continuació podeu llegir la síntesi que vam realitzar en grup:


Una imatge no val més que mil paraules

Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules.

En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.

Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades, quan es converteixen en text, poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.

Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com "precaució a causa d’obres", "prohibit l’aparcament" o "direcció obligatòria".

Reflexió

Completament d’acord amb les argumentacions de Tuson, he volgut fer la següent reflexió a partir d’un exemple que, per mi, demostra fins a quin punt una imatge no val més que mil paraules.
Tots nosaltres hem llegit un llibre i després hem vist la pel•lícula i... Com ens hem sentit després? Les frases més repetides sempre són les mateixes: el llibre és molt millor o jo m’ho imaginava d’una altre manera. Quan llegim imaginem, creem amb cada frase una imatge ben definida. Una imatge que és nostre i que ben descrita pot arribar a interpel•lar els altres. En canvi, veiem la pel•lícula(amb tots els seus efectes especials, diàlegs, actors famosíssims, etc.) i ens sentim enganyats. Tot allò que la nostre ment havia construït es veu decebut per la visió d’una altre persona. Aquell història escrita que tant ens havia interpel•lat i transmès convertida a imatge no ens aporta res. I és aquí on l’escrit està per sobre de la imatge: en la capacitat de transmetre.

Altres textos tractats a classe:

Escoltar i Sentir i Fer silenci del llibre de Francesc Torralba L'art de saber escoltar (2006).

Aprendre i créixer del llibre d'Eulàlia Bosch Educació i vida quotidiana (2003).

- El regal de la comunicació (2003) i Gramàtiques del silenci del llibre La festa dels sentits (2009) de Sebastià Serrano.

La descripció

La descripció és u text discursiu que pretén explicar les característiques de persones, animals, objectes o de qualsevol altre cosa, per abstracte que sigui.

Hi ha dos tipus de descripcions:

- Objectiva: L’autor es mostra neutre pel que fa a opinió davant del que està descrivint.

- Subjectiva: L’autor dóna la seva opinió sobre l’objecte descrit i així, influeix sobre el lector.

L’estructura del text descriptiu també té diferents parts, igual que en una narració té tres parts:

- Establiment del tema: Es mostra l’objecte com una cosa general. Per exemple: els gats.

- Caracterització: És l’equivalent al nus en una narració. En aquesta part es desenvolupen totes les característiques de l’objecte descrit des d’una característica general a les petites que s’inclouen. Per exemple: els gats són mamífers, per tant tenen pel, etc.

- Relació amb el món exterior: En aquesta part s’expliquen les relacions que s’estableixen entre l’objecte i el món exterior. Per exemple: en el cas dels gats el podem relacionar amb els felins o amb els animals domèstics.

Abans de començar a redactar hem de seguir els següents passos:

- Idear les bases de la descripció: Buscar informació, buscar les paraules exactes per descriure l’objecte i pensar la intencionalitat que li voldrem donar al text segons sigui objectiu o subjectiu.

- Ordenar la informació que hem recollit anteriorment.

Quan ja anem a redactar el text hem de tenir en compte la utilització d'una sèrie de tècniques descriptives:

- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.

- Verbs en present o imperfecte d’indicatiu.

- Paraules que descriuen impressions sensorials.

- Terminologia.

- Definicions.

- Enumeracions.

- Recursos expressius.

Cançons

A l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, per tal de treballar la descripció vam fer una activitat on vam escoltar diferents cançons, poemes i inclús anuncis, per tal de treballar la descripció. Cada una d’aquestes cançons mostra diferents tipus de descripcions:

Gripau blau babau de Ara ve de bo (descripció física i de caràcter)

Lila de Whiskyns (Descripció de caràcter)

Pedro navaja de El gato Pérez (Descripció de situació)

Com un puny de Raimon (Descripció de sentiments)

Nit de Sant Joan de Jaume Sisa (Descripció de situació i sentiments)

Tot seguit, vam poder veure un poema visual anomenat La poesia és un arma. Seguidament, vam escoltar els poemes de Palau i Fabre (Gernika) i de Martí i Pol (Si parlo dels teus ulls). La primera amb missatge polític i la segona una descripció de sentiments. Per acabar vam poder veure l'anunci següent on es descriu tota una situació i és l'espectador el que descobreix els seus propis sentiments.

Anunci d'Estrella Damm (cançó: Summercat de Billie the Vision and the dancers)

LLenguatge audiovisual i Conferència de Guillermo Orozco

A l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, hem analitzat el llenguatge audiovisual que s’utilitza en dos anuncis. Aquest llenguatge audiovisual és el que utilitzen els publicistes per tal de que els anuncis ens interpel•lin. Així, els efectes de llum, so, colors són perfectament estudiats per aconseguir el seu propòsit comercial.

El primer dels anuncis que vam analitzar va ser el de Galerias. En aquest anunci, la coordinació entre els sons i els moviments dels nens que hi participen estan quadrats de forma que cada imatge vagi emfatitzada per un so. També cal tenir en compte els colors utilitzats que provoquen un sentiment d'acollida i de sensació de benestar.

El segon dels anuncis que vam veure era el del Seat Altea XL. En aquest anunci podem observar com el que canvia principalment és la música. En el moment que el monstre està creixent la música accelera i es fa més forta. En el moment que el monstre es troba sol baixa la intensitat de la música i torna a ser intensa amb l’aparició del cotxe on hi pot cabre el monstre. També cal tenir en compte com la il•luminació és més alta en els moments de felicitats i com es torna fosca quan hi ha moments de tristesa.

Així, amb aquests dos anuncis podem observar la importància del llenguatge audiovisual i comprendre com d’important poden ser els suports tecnològics en les exposicions orals ja que acostumen a ser més atraients (si estan ben fetes) que el clàssic llenguatge oral.

En relació al llenguatge audiovisual, vam veure una conferència de Guiilermo Orozco, professor i investigador del Departament d’Estudis de Comunicació Social de la Universitat de Guadalajara, Mèxic i professional de la comunicació audiovisual, sobre la comunicació audiovisual. En aquesta conferència Orozco explica la necessitat d'alfabetitzar a les persones tecnològicament parlant. Per això, creu en la necessitat d'educar els infants des de que són ben petits en una utilitzacio coherent i útil de les noves tecnologies. Explica com aquesta educació, que ha de ser molt important a l'escola, també ha de tenir el suport de les famílies que han d'ensenyar a gestionar el temps d'utilització per l'oci d'aquestes. Finalment, també remarca la necessitat que els mitjans de comunicació s'impliquin en educació i promoguin programes educatius així com prescindir d'altres d'un alt contingut no apte per infants en hores de màxima audiència infantil.

Competència Comunicativa/Habilitats lingüístiques

A l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital hem treballat la competència comunicativa i les habilitats lingüístiques.

La competència comunicativa és la capacitat de cada persona per comunicar-se, el coneixement que té sobre la llengua i la seva capacitat per utilitzar-la. Aquesta està formada de diversos components:

- Competència lingüística/gramatical: Nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic i nivell semàntic.
- Competència sociolingüísitca: habilitat per utilitzar la llengua en diferents situacions comunicatives: situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

- Competència discursiva: Capacitat per produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i saber produir-ne.
- Competència estratègica: Capacitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar la comunicació.

Dintre d’aquesta competència lingüística trobem les 4 habilitats que qualsevol usuari de la llengua a de dominar per poder comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles.

Aquestes són:

- En el codi oral: parlar i escoltar.
- En el codi escrit: escriure i llegir.

Només es pot dir que una persona és competent comunicant-se quan domina correctament aquestes 4 habilitats. És per això que estan tan relacionades la competència lingüística de cada persona i les seves habilitats comunicatives.

Exercici: Les 7 paraules

A la classe de Comunicació oral, escrita i digital vam fer un exercici en el qual havíem de puntuar del 1 al 10 (sense repetir cap puntuació) 7 paraules de significat semblant (brutícia), en ordre de més a menys. Les paraules i la puntuació que els hi vaig donar va ser la següent:

Infecte -> 8
Llardós -> 7
Merdós -> 6
Ronyós -> 5
Porc -> 4
Brut -> 3
Impur -> 2

L’objectiu d’aquesta activitat era comparar les puntuacions que havíem posat cada un dels membres de la classe. És sorprenent com en algunes paraules com infecte que jo vaig puntuar tan alt, altres persones senzillament posaven un 2 o un 3. Aquest fet ens va demostrar la subjectivitat de la llengua en funció de cada persona. Ens va fer comprendre la necessitat d’utilitzar les paraules correctes en cada context, tenint en compte que el nostre interlocutor ha d’entendre quina “puntuació” li donem nosaltres a aquella paraula. Així, no només serem bons comunicador que saben transmetre les seves sensacions i idees, sinó que també podem evitar bastants malentesos.

Si voleu observar aquestes diferències de puntuació, vegeu la entrada del bloc respecta a aquesta activitat d'un altre company de classe.

Codi oral i Codi escrit

A l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital hem treballat les diferències entre codi oral i codi escrit i la seva relació. Per treballar-ho hem treballat un text de Cassany. Així, a partir d’un breu resum del text podem observar aquestes característiques.

Cassany,D (1987), Descriure escriure. Barcelona: Ed. Empúries [pàg.29-34]

Diferències entre codi oral i escrit

Àmbit contextual

Clica sobre la imatge per veure-la a mida real.

Àmbit textual

Clica sobre la imatge per veure-la mida real.

Relació oral – escrit:
Per analitzar aquesta relació ho farem des de dos punts de vista: el de Gérard Vigner (1982) i el de Leonard F.M. Scinto (1986).

Vigner les relaciona a partir de tres concepcions de l’ensenyament de la llengua:

- L’escrit tradicional: l’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge. Es refusa qualsevol model oral. Mètodes gramatical i de traducció. Per Vigner, aquesta concepció es correspon amb la utopia d’un llenguatge universal i també, en l’època on llegir i escriure era la possibilitat d’una minoria.
- L’escrit, codi segon: l’oral és lo important. S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral. Mètodes àudio – visuals.
- L’escrit, llengua: L’oral i l’escrit són autònoms. S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits. Enfocament comunicatiu. Vigner dóna suport a aquesta concepció. Per a ell, produir i comprendre l’escrit no depèn de l’oral. Alguns tipus de comunicació són pròpies de l’escrit i d’altres de l’oral.

Scinto analitza la relació canal oral i canal escrit des d’un punt de vista psicolingüístic:

- Model depenent: Considera l’oral com la manifestació principal del llenguatge i l’escrit com a transcripció gràfica del primer. Els principals arguments són el filogenètic (l’oral va aparèixer abans que l’escrit) i l’ontogenètic (els nadons adquireixen de forma natural l’oral, mentre que han d’estudiar per aprendre l’escrit).
- Model independent: Elaborat pels lingüistes de la Glossemàtica. L’oral i l’escrit són totalment independents i només són dues de les possibilitats del llenguatge.
- Model equipol•lent: Elaborat pel Cercle lingüístic de Praga. L’oral i l’escrit tenen característiques comunes però tenen funcions diferents i complementàries.

Podem observar que tot i que tenen moltes diferències el codi oral i el codi escrit són complementàries tot i ser diferents. És important dominar tots dos canals.

Brigada antinovillos

Avui a l'actualitat educativa exposada a seminari, els companys Encarni Bosch, Anna Merino i David Sánchez ens han exposat la notícia de La Vanguardia anomenada Brigada antinovillos del dia 22 de novembre del 2009.

En aquest article ens explica com els cossos policials s’estan coordinant per evitar l’absentisme escolar i el consum de drogues, que com explica la notícia, va bastant lligat.
Eviten aquest problema acompanyant els nois al seu centre educatiu, s’avisa als pares i en cas de tenir drogues, es posa una sanció econòmica que es pot evitar si es fa una teràpia de desintoxicació que s’imparteix dissabtes pel matí.
Un cop fet tot això, el cos de policia realitza un seguiment d’aquests nois per saber si reincideixen.

Un cop llegida i explicada la notícia ens han plantejat unes preguntes per conèixer la nostra opinió respecte la notícia. Des del meu punt de vista, tenint en compte que l’educació és obligatòria fins els 16 anys penso que està bé que els cossos policials dediquin part dels seus esforços per mitigar aquesta plaga d’absentisme. Per una altre banda, no crec que hagin de ser els policies els que hagin de fer aquest seguiment, en tot cas el seguiment a vegades s’hauria de fer a les famílies. Per últim, aquesta relació entre drogues i absentisme no la veig gaire clara, crec que és més plausible relacionar situació familiar amb absentisme que no pas amb les drogues que tants estudiants consumeixen i continuen estudiant sense gaires complicacions.

Territori: La identitat de Catalunya

Com a treball final de semestre de mòdul de les assignatures de Comunicació oral, escrita i digital i Gestió i Tic, vam tenir que preparar una exposició en parella sobre el territori. Podíem enfocar el tema en el que ens volíem centrar com volguéssim, l’objectiu era fer una bona exposició oral de 6 minuts on tinguéssim en compte totes les consideracions a l’hora de com parlar bé en públic i a la vegada utilitzéssim com a suport les TIC (PowerPoint, vídeo, etc.).

El meu company, en Joan Amat, i jo vam escollir com a tema La identitat de Catalunya. Així, vam voler desenvolupar aquest tema a partir de 3 eixos: la llengua catalana, la cultura i les tradicions (en les quals vam incloure gastronomia i festes populars). Com a suport tecnològic vam utilitzar un PowerPoint on també vam inserir un vídeo extret d’Internet sobre la Patum de Berga i un formulari per conèixer l'opinió dels companys sobre la identitat de Catalunya.

Per a fer una bona exposició ens vam concentrar sobretot en la durada de l’exposició i vam redactar el que volíem dir en funció d’aquest temps. Aquest treball ens va obligar a fer un gran esforç de síntesi i a tenir una preparació i una coordinació entre els dos molt gran. Hem de tenir en compte que a l’hora de fer una exposició com aquesta, en la que el temps està tan marcat, res surt exactament com es té preparat, però el fet d’haver-ho preparat molt bé provoca que en el moment d’haver d’improvisar es faci d’una forma molt natural.

L’altre part d’aquesta activitat tractava de avaluar els companys en les seves exposicions i així, a partir de les avaluacions els altres adquirir els coneixements sobre com fer una bona exposició oral d’una forma més pràctica. Entre totes les exposicions dels companys destacaria la d’en Sergi Domènech i l’Isaac Serrano sobre la fira de Sant Boi per la seva originalitat i el bon ús dels recursos tecnològics així com per la coordinació que van mostrar.

Coves de Collbató

Per a la setmana d'activitats extraordinàries, havíem d'anar amb algun company/a del seminari a visitar un centre sociocultural. L'objectiu era conèixer les activitats per a infants que s'ofereixen. En Jordi Mur i jo, en Josep Fosalba, vam decidir anar a visitar les coves del salnitre de Collbató. Vegeu el mapa següent per situar-vos-hi:

Mostra un mapa més gran

En primer lloc, vam buscar informació a la pàgina web oficial de les coves del salnitre. La web té un apartat on podem obtenir informació sobre les activitats que es realitzen per escoles o grups de nens.

Per tal de conèixer millor les activitats que s'ofert-en, vam anar a l'oficina de turisme de Collbató. Allà ens van atendre molt amablement i ens van ampliar la informació que apareix a la web de les diferents activitats que organitzen per a grups escolars. Així, les activitats què fan són les següents:
Quan arriba una escola a les coves, es reuneix el grup a l'entrada, se'ls explica alguna de les normes que han de respectar per tal de conservar l'entorn net i no contaminar-lo. Tot seguit i abans d'entrar a dins de les coves, el grup es reuneix en una sala on es projecte un vídeo en el qual s'explica com es va produir la formació de les coves. A continuació, un guia fa la visita a l'interior de les coves. El guia pregunta els nens sobre aspectes que han aparegut al vídeo. A més a més, el guia aprofita les estranyes formes de les estalactites i estalagmites per preguntar els infants quines formes els recorden. També explica quan es van descobrir les coves, com es va produir la seva formació i una mica per sobre la història del poble de Collbató.

La Masia del Barça

Exposició de Ruben Bonastra: (Coordinador pedagògic de la Masia)

• Què és?
La Masia, situada al costat del Camp Nou (Estadi del Futbol Club Barcelona), és el bressol del planter blaugrana. És una antiga residència pagesa construïda el 1702.
En un primer moment es va fer servir com a taller per a la confecció de la maqueta i com a sala de treball d’arquitectes i constructors de l’Estadi del Camp Nou. Quan va ser inaugurat, el 1957, La Masia va tancar fins que el 1966 es va convertir en la seu social del club. Així va ser durant 13 anys fins que el 1979 es va convertir en La Masia que ara coneixem: l’actual residència de jugadors que viuen lluny de la ciutat.
L’objectiu d’aquesta residència és formar esportiva i intel•lectualment els joves que han deixar les seves famílies i les seves localitat per fer carrera al Barça. La Masia no es limita a la residència de joves de Catalunya i de l’Estat sinó que també d’altres països del món.
Pel que fa a les instal•lacions, La Masia consta de dues plantes i unes golfes que en total sumen uns 610 m². Hi viuen 60 nois (12 a la mateixa Masia i 48 més a altres habitacions situades a dintre del Camp Nou). Té cuina, menjador, sala d’estar, biblioteca, administració, banys, dutxes i quatre grans dormitoris i vestidors. Actualment conviuen a la Masia joves promeses del futbol. Tot i així, les altres seccions professionals del club també tenen jugadors vivint a la Masia. Les últimes dades informen de la presència de 51 residents de la secció de futbol, 8 de la de bàsquet i 1 de la d’hoquei patins.

 
• Què es fa en educació?
Pel que fa a la integració dels nois Ruben Bonastra remarca la filosofia de La Masia d’aquesta manera: “Per nosaltres és tan important la formació esportiva com la intel•lectual. La nostre feina és que els nostres residents es desenvolupin en el màxim del possible en tots dos àmbits, però sense interferir amb la família.”
Aquesta afirmació resumeix bastant bé la feina que desenvolupen pedagogs i psicòlegs encarregats de vetllar pel benestar dels nens. Aquests intenten que els nois sàpiguen afrontar la pressió a la que es veuen sotmesos dintre de camp Barça. I és que Bonastra comenta: “Els nois es veuen sotmesos a una gran pressió per part de pares que creuen que pel simple fet d’haver estat fitxats pel Barça, els seus fills seran uns nous Messi o Iniesta, quan la realitat és que de tots els jugadors del planter, pocs jugaran al primer equip i pràcticament ningun seguirà gaires anys.”
Un altre problema amb el que es troben és amb famílies que una vegada el seu fill entre a La Masia deleguen qualsevol responsabilitat a l’entitat del Futbol Club Barcelona. La realitat és que a La Masia no tenen la potestat (ni la volen tenir) de dirigir les accions dels seus residents com la poden tenir els pares. I és que el que es pretén és que l’educador sigui un guia per a l’alumne, algú a qui pugui expressar els seus dubtes i sentiments tranquil•lament però mantenint certa distància professor/alumne. Hi ha algunes excepcions en aquest tema però. Alguns residents provinents d’altres països es troben en una situació més complicada pel tema de la distància amb la família. En aquests casos la família sol cedir la tutela del noi al Club, de manera que aquest trobi en els seus educadors la seva família.
Per acabar amb aquest punt de la integració ens trobem amb un últim problema. El Barça com a club té un gran renom a tot el món i l’ha de mantenir. Com és normal es solen trobar amb nois adolescents que com és normal volen viure la vida al màxim i el Barça els imposa una sèrie de dietes, horaris i limitacions en les seves sortides. D’aquesta forma des que arriben han de seguir una estricte disciplina de comportament. Així, encara que es limita la seva llibertat s’aconsegueix una maduresa en una curta edat i a la vegada es manté el nom del club. Per fer un bon seguiment estan en contacte constant amb un psicòleg que els ajuda a integrar tots els seus sentiments i frustracions.
Si ens fixem en la formació acadèmica dels nens i nois del planter ens trobem amb un gran problema: la dificultat de quadrar horaris d’entrenament i estudis. Per això el Futbol Club Barcelona té una sèrie de pactes amb diferents escoles de la ciutat on es cursen tot tipus de cursos on els alumnes poden combinar perfectament els seus horaris. A més el club proporciona transport a tots els seus residents i es preocupa de parlar amb els centres educatius per tal que cap alumne es vegi perjudicat pels seus compromisos esportius. L’altre problema que es troben a Can Barça és que amb els horaris tan ajustats amb els que es troben, molts tenen veritables problemes per seguir el ritme del curs, sobretot a secundària i batxillerat. Per suplir aquestes deficiències el club fa un seguiment constant del rendiment acadèmic de cada noi per tal de proporcionar-li, en el cas de que sigui necessari, un professor particular en la mateixa Masia.

Reflexió

En un principi és fàcil pensar que la vida dels nois que viuen a La Masia és molt fàcil, que no tenen de preocupar-se de res, quan la realitat s’allunya bastant d’aquesta idea preconcebuda.
La Masia és un centre realment interessant. És realment complicat el treball que tenen cap els nens. No només es limiten en l’aspecte acadèmic o esportiu com es pot pensar. Tracten a cada noi com un ésser únic que pateix i viu l’entorn a la seva manera. Estan les 24 hores del dia per a ells i les seves preocupacions, pràcticament com uns pares o uns germans grans. Els nens es posen a les mans dels pedagogs i psicòlegs del Barça, certament una gran responsabilitat per a tots ells. És clar que no sempre surten les coses bé i que hi ha problemes però curiosament els resultats són generalment bons.
Es pot arribar a pensar que pretenen un grup elitista però tot el contrari. El fet que no existeixi una escola del Barça sinó que tots els alumnes vagin a escoles amb altres nois de la seva edat, fa que el seu entorn no es delimiti a l’àmbit esportiu. El treball que fan i els fruits que s’obtenen és evident. Tots coneixem la humilitat de la factoria Masia com Iniesta o Xavi (jugadors del primer equip del Barça) i el fet que hagin seguit estudiant inclús sent professionals.
Personalment, m’ha sorprès l’organització del centre. Lo preparats que estan per afrontar qualsevol tipus de dificultat i la preocupació personal que tenen cap a cada un dels seus jugadors, inclús quan abandonen el club. Segurament no sigui el model perfecte a seguir en alguns àmbits com la disciplina (encara que en aquests cas sigui necessari per motius de convivència) però la capacitat d’entendre, valorar i ajudar tan els nois com a les seves famílies és exemplar. Amb aquesta visita m’ha quedat demostrat que una formació esportiva professional i una bona formació acadèmica no només són compatibles sinó que poden arribar a ser molt positives. Habitualment es relaciona els esportistes amb la incultura, el Futbol Club Barcelona és un bon exemple de que no té perquè ser així i que ha de ser un model ha seguir per a tots els clubs esportius del món.

Debats

Aquestes últimes setmanes de semestre, a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, hem estat fent debats sobre temes de l’actualitat educativa. Prèviament, vam fer grups de 10 persones per a cada debat, 5 a favor i 5 en contra, i posteriorment ens van assignar aleatòriament el tema del debat. Havíem de preparar el debat a partir de (debats universitaris) que ens havia proporcionat la professora. Així, havíem de tenir en compte tres aspectes: l’organitzatiu, el discursiu i el d’oratòria.

Aspectes organitzatius
En aquest apartat s’havia de tenir en compte la planificació, l’autocontrol i els torns de paraula entre equips. Aquests punts inclouen la originalitat, que estigués ben preparat el debat, el control dels nervis, l’ús dels torns interns de paraula i complir els torns (de 3 minuts per orador).

Aspectes discursius
Aquests aspectes es refereixen a l’estructura dels arguments, ajustar-se bé al tema, exposar contraarguments, repetir idees només quan sigui necessari, utilitzar cites o exemples per tal de clarificar els arguments, etc.

Aspectes d’oratòria
Aquests aspectes es refereixen a la part oral del debat. Així, es tracta d’utilitzar un bon registre, expressar-se de forma clara i concisa, fent un bon ús del llenguatge no-verbal coherent, utilitzar una bona pronúncia, velocitat, pauses, entonació, així com d’una bona correcció lingüísitca.

El meu grup vam tractar el tema de la web 2.0 a l’aula, en el meu cas, era un dels que els va tocar a favor junt amb la Raquel Barberà, l’Encarni Bosch, en Josep Fosalba i en Sergio Rella. Per elaborar uns bons arguments primer ens vam omplir d’informació relacionada amb el tema extreta de diferents medis: notícies, entrevistes, definicions objectives i més tècniques, etc. A partir d’aquí vam començar a elaborar els nostres arguments per afirmar la nostre defensa cap a la web 2.0 a l’aula.
Tot i sembla que és un treball senzill, en el que només cal reunir informació i preparar 12 minuts de exposició, requereix un esforç que va més enllà del que es pot imaginar. Aquest esforç són els objectius i els coneixement que hem desenvolupat sobre la matèria dels debats:

- Treball en grup en tots els àmbits: es requereix una cooperació i una compenetració entre els membres del grup extraordinària, ja que tots els membres del grup han de tenir el mateix pensament posat el cap, sense matisos per no contradir-se amb els seus arguments els dels seus companys. De la mateixa manera, cal que tots els membres del grup sàpiguen exactament que han de dir o que no han de dir per tal de no trepitjar els arguments del companys i de no repetir-se (en cas de creure que la idea repetida no cal reiterar-la).

- Coneixement extens sobre el tema: per defensar veritablement bé els teus arguments no cal creure-se’ls en moltes ocasions, però el que si que cal és conèixer-se’l a fons per no ficar la pota. Així, amb la recerca d’informació no només es troben els arguments, també es troben els coneixements necessaris per poder parlar lliurament sobre el tema.

- Estructuració mental de les idees: segurament un dels punts més importants en un debat: la capacitat de transmetre el missatge. Tenir uns bons coneixements i els arguments ben clars és només la base, la importància està en com parlar bé en públic. Així, la forma de transmetre aquest missatge ha d’estar perfectament preparada i estructurada de forma que qualsevol persona ho pugui entendre. L’objectiu es emetre un missatge clar i concís. Segurament aquest és el punt més important pel que fa a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.

Si voleu veure una major informació sobre les sessions dels debats vegeu aquest enllaç del Bloc d’en Juan Antonio (alumne present en els debats).

Per finalitzar aquesta activitat ens vam reunir el grup de 10 persones per elaborar una avaluació sobre tots els debats pel que fa els aspectes a tenir en compte esmentats anteriorment. Així, a partir dels petits errors dels altres també vam adonar-nos dels propis.

Altres temes d’actualitat educativa debatuts:

- Escola inclusiva.
- Educació obligatòria fins els 18 anys.
- La religió a l’escola.
- Els nens de diferents edats han de compartir aula?
- Uniforme si o no.
- Nou calendari escolar.

JClic

En aquesta pràctica de l’assignatura de Gestió i TIC hem explorat la pàgina web zonaClic de l’XTEC. La zona Clic, tal i com la defineixen a la pàgina web, és:

El Clic està format per un conjunt d'aplicacions de programari lliure que permeten crear diversos tipus d'activitats educatives multimèdia. La zonaClic és un servei del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l'objectiu de donar difusió i suport a l'ús d'aquests recursos i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els educadors/es que vulguin compartir els materials didàctics creats amb el programa.

Hem pogut observar com amb aquesta pàgina web professors d’arreu de Catalunya poden ensenyar i avaluar els seus alumnes d’una forma molt interactiva. De la mateixa forma, aquests professors poden compartir experiències i mostrar les aplicacions que han creat a professors d’altres centres educatius. Així, amb aquest treball cooperatiu es trenquen les barreres entre centres escolars i s’obren les portes a una educació on tots els centres, amb els seus mestres i alumnes participen en l’ensenyament del nens a través de les TIC.

Vegeu una d'aquestes aplicacions com exemple: els dinosaures.

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

A l'assignatura de Gestió i Tic ens han demanat que analitzem les competencies de mestres i alumnes en relació a les TIC. Posteriorment hem fet una intervenció cada membre del grup en el forum del blink (espai virtual de Blanquerna). Nosaltres ens hem centrat en el que diu la UNESCO:

Competències TIC del mestre segons la UNESCO

OBJETIVOS (II.D.1)

Manejar distintos programas no
lineales de software que se adecuen a sus
respectivas áreas académicas y que faciliten,
por ejemplo, visualizaciones, análisis de
datos, simulaciones de desempeño de
funciones y referencias en línea.

EJEMPLOS DE MÉTODOS (II.D.1)

Demostrar, en la asignatura correspondiente, el uso de una serie de paquetes
de software; y proponer a los participantes que los exploren y hagan
demostraciones con ellos.


REFLEXIÓ

Aquest article de la UNESCO sobre les competències TIC que ha de tenir el mestre, ens parla de la necessitat del mestre en saber utilitzar software no lineal adequades en cada matèria i la facilització de les seves funcions en línea. Pel que fa a l'ensenyament propi del mestre (l'assignatura) cal que utilitzi software relacionat i animi a explorar i a fer demostracions als seus alumnes.

Aquest article fa referència a la necessitat del mestre de saber utilitzar les TIC per a desenvolupar la seva assignatura. Si el mestre coneix els recursos dels que disposa se li obren un gran ventall de possibilitats per a l'aprenentatge de l'alumne i així, aconsegueix també que els nens no vegin al professor com a un únic punt d'informació sinò com un guia en la selecció d'aquesta informació.

Cibernàrium/Web 2.0

Durant la setmana d’activitats extraordinàries vam anar a visitar el Cibernàrium. El cibernàrium és un espai situat dintre del Parc tecnològic Nord de Barcelona que es dedica a la formació gratuïta de les persones pel que fa a les noves tecnologies, entre elles, Internet i per extensió la web 2.0. En aquesta visita vam podeu gaudir d’una conferència sobre la web 2.0 impartida pels professors de la Universitat Autònoma de Barcelona, els Doctors José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor.

Aquesta conferència va estar dividida en 4 parts. La primera part, una petita introducció o ens van explicar quina aportació dóna la web 2.0 en el món de l’ensenyament comparant-t’ho amb la ideologia que tenien en el passat per així veure com era abans i la revolució que proposa la web 2.0. En aquesta introducció ens van fer veure com l’escola s’havia d’adaptar a aquestes noves tecnologies i el món de la informació, insistint que és bàsic en el desenvolupament dels nostres futurs estudiants.

En la segona part, ens van fer un test en el que nosaltres mateixos vam poder veure com no coneixem (la majoria) ni el 50% de els programes que hauríem de conèixer per tenir un bon nivell pel que fa a programari lliure d’Internet. A partir d’aquesta petita observació vam passar a la tercera part.

En aquesta tercera part, ens van explicar alguns programes que s’han inventat que poden revolucionar el món de l’educació. Per exemple, el programa Aprobbo desenvolupat a Cornellà i que mostra els mestres si un treball ha estat senzillament copiat i enganxat per l’alumne, així el professor escrivint el text en el programa, aquest busca coincidències per Internet. A partir d’aquest programa ens van començar explicar les avantatges que aporta la web 2.0:

- Confia en els seus usuaris.
- Potencia las experiències dels usuaris.
- Permet jugar.
- El comportament de l’usuari no està predeterminat.
- El software va millorant a partir del seu ús.
- Dóna el dret de mesclar alguns drets reservats.
- Està en beta sempre, sempre va canviant i millorant.
- S’imposa la cultura del hacker.

La web 2.0 ens obliga a aprendre a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i innovar, en definitiva a participar.

Per acabar i en quart lloc vam fer un debat on cadascú va poder expressar les seves inquietuds i dubtes davant de la web 2.0 que van ser respostos amb més o menys encert per part dels conferenciants.

GIMP/Colage

A l'assignatura de Gestió de la informació i TIC hem estat practicant amb el programa lliure GIMP. Aquest programa serveix per editar imatges. Permet treballar amb diverses capes, canviar colors, etc. També ens ofereix la possibilitat de poder desar les imatges en diferents formats. Tot i les seves múltiples funcions, nosaltres l'hem utilitzat per canviar la mida de les imatges. És un programa fàcil d'utilitzar i igualment útil en la confecció de presentacions. En aquesta pràctica hem realitzat un colage amb imatges de temàtica semblant, en el meu cas: Leonardo da Vinci.

M'ha semblat bastant útil aprendre a utilitzar una eina com el GIMP. En la nostre carrera ens trobarem constantment amb presentacions orals en les quals necessitarem un suport tecnològic visual. El GIMP ens permetrà realitzar presentacions amb imatges ben tractades, i per tant. visualment de més qualitat.

Softcatalà

En relació a l'entrada del Bloc d'en Joan Amat he volgut comentar la utilitat del programa lliure que han treballat en el seu grup: Softcatalà.
Per entendre quin és el funcionament d'aquesta pàgina web és interessant que vegeu la presentació que han preparat els nostres companys.

Com comenta en Joan Amat és molt interessant que existeixi una pàgina que ofereixi programari lliure en català. A més a més, aquesta pàgina web ofereix programes lliures per diferents sistemes operatius, fet que obre les portes a la llengua catalana a les noves tecnologies. Així, la nostre llengua, que moltes vegades ha estat a prop de l'extinció, pot desenvolupar-se en el món de la informació i la comunicació internacional per excel·lència.

Los estudiantes daneses podrán usar Internet en los exámenes finales

En la sessió de seminari d’avui hem parlat de l’actualitat educativa a partir de les notícies trobades en diversos diaris. Els companys encarregats de repassar-les aquesta setmana han estat la Esther Aldehuela, la Raquel Barberà i la Laia Castellà. Entre totes les notícies, han destacat la notícia d’El País del dia 4 de novembre del 2009: “Los estudiantes daneses podrán usar Internet en los exámenes finales.”
Aquesta notícia ens explica que a les escoles daneses volen fer que els seus alumnes puguin realitzar els exàmens amb l’ajuda d’Internet. Podran realitzar consultes encara que no podran xatejar ni enviar correus electrònics. En l’actualitat, els danesos ja fan els exàmens per ordinador des de fa molts anys. Fer els exàmens amb Internet és un nou avanç tecnològic en la concepció d’educació del segle XIX.
A partir d’aquesta notícia ens han proposat fer un petit debat sobre les següents qüestions: si és un bon mètode d’examen, què busca el professor amb aquest mètode, si l’examen ha de ser més pràctic o més teòric i si aquest nou sistema és beneficiós per l’alumne.
Crec que és un bon mètode però no ha de ser l’únic. Aquest mètode és útil pel que fa a l’ús de les TIC i a la recerca i tractament d’informació, però pot provocar una dependència dels coneixements de Internet en contra de la reflexió pròpia de l’estudiant. El professor pretén que l’alumne aprengui a recercar informació i a tractar-la. Pel que fa a les preguntes segurament haurien de ser més aviat teòriques. Les preguntes teòriques requereixen més recerca i tractament. Finalment, aquest mètode, si està compartit amb altres mètodes d’avaluació pot ser molt interessant, però no crec que hagi de ser l’únic.

Fotoeducació

"La importància de la lectura"

A seminari ens han demanat que portem una fotografia relacionada amb l'educació. Jo vaig elegir la que podem veure més adalt perquè crec que la lectura és una de les activitats més presents i importants en l'educació. La lectura ens ensenya tant quan és per oci com quan és per adquirir uns coneixements teòrics. És per això que en la imatge es veuen barrejats llibres de totes dues classes.

Per desenvolupar l'activitat vam anar ensenyant una foto rera l'altre aleatòriament i anàvem dient que ens inspirava cada fotografia. Un cop esgotades les idees l'autor deia quina era la frase que havia escollit i per quin motiu l'havia triat. En el meu cas l'explicació la podem trobar en el paràgraf anterior. Pel que fa els altres membres de seminari van sorgir les següents frases de cada una de les seves fotografies:

- Laura Hedo (Dinosaures de peluix llegint): "Un sol camí."

- Marc Ariño i Esther Aldehuela (Educació vial): "La importància de l'educació vial." "Ensenyar a comportar-se fora de l'escola."

- Raquel Barberà (Nen ensenyant-li informàtica a un avi): "Aprenen junts."

- Juan Antonio Leon (Diccionari): "Aprèn ortografia! La importància de la llengua."

- David Sanchez (Mar): "L'Educació no té límits." "Principi mogut del mestre, final tranquil."

- Anna Merino (Nen al bosc amb la fitxa d'un ocell): " Aprenem amb el lleure."

- Aina Romero (Quatre nens somrient): "Al·legria."

- Encarni Bosch (Alumnes amb els ulls tapats): "L'experiència és una ciència."

- Mònica Talegón (Piscina): "Per aprendre primer ens hem d'enfonsar."

- Irene Ruiz (Indicador vàries direccions): "Caminante no hay camino, se hace camino al andar."

- Josep Fosalba (Ordinadors i llibres): "Tecnologia i tradició agafats de la mà."

- Adrià Pérez (Maquineta i llapis): "Treure-li punta al nen."

- Laia Castellà (Laia tractant amb nens): "La vocació"

Si reflexionem una mica sobre els resultats d'aquesta activitat, podem observar totes les idees que engloba l'educació i com cadascú l'enfoca des de un punt de vista molt diferent.

Revistes educatives

A seminari ens han demanat que fem un informe sobre les revistes educatives. En aquesta entrada el bloc nombraré per sobre les revistes amb les que vaig treballar.

Actualment, tenim una gran oferta pel que fa a revistes relacionades amb l’àmbit de l’educació en el nostre país. Aquest sector inclou a persones de totes les edats, des dels alumnes més joves fins als professors i pares d’aquests. És per aquest motiu que podem observar que actualment el destinatari d’aquestes revistes es centra en un d’aquests dos col•lectius: nens o educadors. Curiosament, no hi ha cap revista en el mercat que es dirigeixi els dos grups en qüestió al mateix temps. Tot hi així, podem observar que cada revista, sigui quin sigui el seu destinatari, es centra en un àmbit de l’ensenyament molt concret.
D’aquesta manera, podem dividir les revistes educatives en dos grans blocs: les revistes educatives destinades als joves i les revistes educatives per a educadors.

Revistes educatives destinades als joves

- Cucafera (4-6 anys)
- Tiroliro (a partir de 7 anys)
- Reporter Doc (a partir de 9 anys)
- Cavall fort (de 6 a 12 anys)

Totes les revistes estan enfocades a un aprenentatge visual. Tot i que inclouen una gran varietat de coneixement en tots els àmbits podem observar com es centren en fomentar la lectura entre els més joves des de ben petits. Per tant, sembla que la intencionalitat primera d’aquestes revistes és aconseguir que els joves agafin un bon hàbit de lectura, que aprenguin a apreciar-la com a una forma d’entreteniment més.

Revistes destinades als educadors

En general, el destinatari d’aquests tipus de revistes és el sector especialitzat de l’educació, els mestres. En aquest cas podem classificar les revistes segons en l’àrea de l’ensenyament en el que es concentren. Cal dir que tot i que hi ha una certa especialització en un sector o un altre totes les revistes que anomenarem a continuació tenen un tret en comú: dediquen sempre una primeres pàgines a articles d’opinió sobre l’actualitat educativa. Dividiré les revistes segons l’àrea d’investigació amb la que tracten:

- Comunicació professor/infant: Guix, Guix d’infantil, Escuela en acción infantil, Comunicació Educativa.
- Experiències: Escuela en acción infantil i Comunicació Educativa.
- Didàctica de les assignatures i aplicacions: Revista de ciencias de la educación, Suports i Escola catalana.
- Noves tecnologies: Comunicación y pedagogía i Padres y Maestros.
- Actualitat educativa: Cuadernos de literatura infanti y juvenil, Protagonistes ja!, Organización y gestión educativa i Estris.
- Crítica literària: Faristol.

Hi ha molta oferta pel que fa a revistes educatives i podem cercar amb facilitat els temes que més ens interessen en un moment donat. Aquest fet es dóna per una forta conscienciació del col•lectiu de mestres (principals integrants de l’edició d’aquestes revistes) de què l’educació és la base per construir una societat justa i equilibrada.

EduWiki

En aquesta pràctica de l'assignatura de Gestió i Tic hem tingut que fer una nova entrada a Eduwiki en grup, amb la plantilla que ens proporcionaven a la mateixa web de eduwiki:

La nostre entrada és de la paraula submarí. La imatge amb les parts del submarí i el mapa conceptual les hem elaborat amb el Cmaptools. La part de la discussió està feta amb els documente de google i enlleçada posteriorment a l'Eduwiki. Esperem haber fet una bona feina i que els alumnes de tots els centres que visiten la web ho puguin aprofitar.

Personalment, ha estat molt interessant saber com funcionen les pàgines com l'eduwiki que tots hem utilitzat molts cops per a fer treballs. És una feina més elaborada del que sembla i des de el meu punt de vista està massa poc valorada. Aquesta pràctica m'ha fet veure aquest treball que porta darrera i espero que en futur seguim aportant els nostres coneixement i temps a pàgines culturals com aquesta.

Laboratori ComSoc

Després d'haver vist la presentació:

- Fés el formulari sobre la presentacisi has entés què voliem explicar.

- Consulta les respostes per comparar-les amb les dels altres companys de classe!ó i així podrem saber

Com parlar bé en públic

A l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital ens han demanat que fem un treball sobre el llibre: Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

La finalitat d’aquest treball és adquirir unes bones pautes per saber comunicar oralment. En la societat actual es treballa més perquè l’individuo adquireixi una sèrie de coneixements durant el seu aprenentatge que no pas una capacitat de saber comunicar aquests davant d’altres persones. En el món laboral, en canvi, es valora tant o més aquesta capacitat de comunicació que els coneixements.

Per saber comunicar oralment hem de dominar una sèrie de idees bàsiques. Els punts següents són els conceptes que es van desenvolupant en forma de pautes durant tot el llibre:- Sintetitzar les idees.

- Argumentar.
- Persuadir.
- Distingir la bona informació de la dolenta.
- Ser precís, concís i sense utilitzar la retòrica falsa.
- Organitzar els pensaments.
- Saber exposar durant 10 minuts correctament.
- Ser creatiu per resoldre els problemes.
- Ser positiu davant els entrebancs.
- Ser un bon comercial (comprar, vendre i negociar)
- Transmetre amb seguretat.

Amb un ofici com el que hem triat tots els estudiants vinculats a l’educació és bàsic saber comunicar-se. Doncs la nostre feina és això, comunicar als nostres alumnes de la millor forma possible, i és que d’això depèn bona part de ser o no ser un bon mestre.

Recomano la lectura d'aquest llibre a tothom, sigui quin sigui l'ofici o carrera que fagi doncs és molt útil per fer presentacions si ho apliquem bé. En les poques presentacions que he fet, he pogut comprobar que des de que aplico alguns dels consells que anomena el llibre he millorat notablement.

Bons comunicadors

Relacionat amb l'entrada del Bloc del Joan Amat sobre els bons comunicadors. A comunicació oral, escrita i digital vàrem parlar de qui consideràvem bons comunicadors i perquè. Des de el punt de vista de l'assignatura de Gestió i TIC aquesta és una pràctica de blogosfera on es tracta d'enllaçar una entrada de bloc d'un altre company per desenvolupar la pròpia. A continuació escriuré quins bons comunicadors vam nombrar a classe i les fotografies presses a classe d’aquesta feina:

Alfredo Pérez Rubalcaba.............................Tranquil i segur.

Lorenzo Milà........................................Tranquil, segur i objectiu.

Espartac Peran......................................Bona fonètica i lèxic, dinàmic.

Joan Laporta....................................... Expressiu, educat i prudent.

Pep Guardiola................ Comprensiu, apassionat, concís, bona expressió corporal, competent e intel•ligent.

Jordi Basté.........................................Imparcial, seriós, amb sentit de l’ humor, amb personalitat, empatiu i pròxim.

Josep Cuní..........................................Bon to de veu, informat i proper.

Josep Llobató.......................................Obert, sincer i sociable.

Sergi López.........................................Xerraire, dinàmic i precís.

Antoni Basses.......................................Confiança, tranquil i clar.

Andreu Buenafuente..................................Clar, dinàmic, segur, expressiu i amb bona presència.

LLibres de lectura

En la sessió de seminari d'avui cadascun dels membres que l'integrem hem portat el nostre llibre de lectura preferit. He pogut observar que tenim gustos molt diferents, des de llibres ciència ficció fins a llibres de caire més social. A continuació citaré els llibres que més m'han interessat junt amb el nom del membre de seminari que el va portar amb un enllaç al seu bloc on podreu trobar una petita explicació sobre el llibre:

- Encarni Bosch: Vides al descobert. Els mons viscuts del fenomen "sense sostre".

- David Sanchez: La Catedral del Mar.

- Esther Aldehuela: Pura vida.

- Adrià Pérez: Mecanoscrit del segon origen.

- Marc Ariño: El món sobre rodes.

- Laia Castellà: Postdata: Te quiero.

De totes formes no hi ha que menysprear llibres com el Petit príncep, El código da Vinci o Sin notícias de Gurb que també han sigut anomenats.

Per la meva part jo he portat El juego de Ender de Orson Scott Card. Aquest llibre tracte de la història d'un nen en un futur on tot està controlat i la societat es prepara per lluitar contra una invasió alienígena. Aquest nen és seleccionat per ser entrenat com a soldat d'aquesta lluita.

Recomano aquest llibre per els següents motius:

- Té una estructura de capítols diferents.

- Els personatges estan psicològicament molt definits. De manera que és fàcil sentir-se identificat amb algun d'ells.

- Té un final molt sorprenent.

- Utilitza un llenguatge fàcil però elegant.

- Exposa els valors humans en el seu extrem.

- L'ambientació de la novel·la i la societat futurista que es presenta és excel·lent.

- Inclús els personatges secundaris són tan interessants com els principals.

¿Quién lava los platos en casa?

En la sessió de seminari d’avui hem parlat de l’actualitat educativa a partir de les notícies trobades en diversos diaris. Els encarregats de repassar-les aquesta setmana hem estat en Josep Fosalba, l’Aina Romero i jo, en Jordi Mur. Entre totes les notícies, hem destacat la notícia d’El País del dia 28 de novembre del 2009: “¿Quién lava los platos en casa?”.
Aquesta notícia ens explica com els alumnes de sisè de primària del CEIP Poble Nou han començat l’assignatura d’Educació per a la ciutadania (assignatura que tracta sobre els costums en altres països, el civisme, les diferents estructures familiars existents, els drets dels infants i comentaris de notícies).
En la classe de la notícia parlen sobre el repartiment de les tasques domèstiques. A través dels comentaris dels alumnes, la mestra s’adona que la que fa més feina a casa és la mare, que el pare fa poca feina i que els nens pràcticament no fan res.
Per reconduir aquesta situació, la mestra planteja als alumnes si és correcte aquest repartiment de les tasques i els fa veure que la mare no és la que ho ha de fer tot, a través de preguntes com: - Podem viure sense fer les feines de casa, sense cuinar, per exemple? Podem viure sense rentar la roba? D’aquesta manera els alumnes s’adonen de la situació en la que es troba la seva mare.
A partir d’aquesta exposició obrim un debat on opinem sobre la utilitat d’aquesta assignatura, si s’ha de començar a sisè o abans, si els membres del nostre seminari hem rebut aquesta educació i si sobreprotegim massa els nostres infants.
Nosaltres com a grup hem fet la següent reflexió sobre aquesta assignatura. Pensem que la incorporació d’aquesta matèria a l’educació primària és una bona iniciativa. En primer lloc, perquè els nens aprenent valors molt importants a l’hora de conviure en la societat en què vivim. Actualment, el model de família és cada vegada més complex: la total inserció de la dona en el món laboral, les parelles se separen, parelles homosexuals, famílies reconstituïdes, i així podríem estar enumerant diferents circumstàncies que es produeixen en les diverses, úniques i irrepetibles famílies del nostre país.
Per acabar, ens agradaria esmentar un dels motius principals pels quals creiem que aquesta assignatura és molt positiva en l’ensenyança. Nosaltres creiem que l’Escola no només ha d’ensenyar sinó també ajudar a créixer a futurs ciutadans adults; per aquest motiu, pensem que una assignatura que “educa” i ajuda a comprendre al nen la societat és molt positiva per al seu creixement personal.

GIMP, Audacity i Movie Maker

"Gall" de Joan Vinyola

Avui a Gestió de la informació i TIC hem treballat combinant tres programes: el GIMP, l’Audacity i el Windows Movie Maker. Es tractava de fer un vídeo on s’escoltés una recitació nostre d’un poema amb música de fons mentre es reproduïa el text escrit sobre una imatge relacionada amb el poema. Per fer-ho hem seguit els següents passos:

- Triar la poesia i gravar-la amb un micròfon a l’Audacity. Posteriorment, amb el mateix programa, posar-li una música de fons

- Triar una imatge que tingues relació amb el poema i fer-la d’un mida concret: 600X600.

- Amb el Windows Movie Maker combinar imatge, so i afegir-li al text de manera que coincidís amb la recitació.

Per últim i com a part final de la pràctica hem penjat el resultat al Bloc de l'assignatura.

"Una migdiada de dotze anys" i "Las buenas notas por sí solas forman malas personas"

Avui a seminari hem parlat de dos articles relacionats amb l’eduació:“Una migdiada de dotze anys”, un article d’opinió de Carles Capdevila (periodista) i “Las buenas notas por sí solas forman malas personas”, una entrevista a Ken Blanchard (pioner del “management”).

“Una migdiada de dotze anys”

En l’article “Una migdiada de dote anys” (publicat al diari AVUI el 25 d’octubre de 2009), Carles Capdevila fa una crítica al comportament de molts pares en l’educació dels seus fills entre els 2 i els 12 anys. Des del punt de vista del periodista, durant aquesta etapa els pares no participen activament en l’educació dels seus fills sinó que deleguen tota responsabilitat a les escoles. Així, en l’etapa de l’adolescència el nen arriba sense uns valors establerts des de casa i comencen les queixes dels pares per les malifetes dels seus fills. I és que com diu Carles Capdevila: “N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.”

La reflexió que he extret d’aquesta crítica és que és evident que l’escola no pot educar sola els nostres infants sense l’ajuda des pares. L’educació no és una cosa que es pugui delegar sinó que s’ha de compartir entre totes les persones de l’entorn del nen. Estic completament d’acord amb en Carles Capdevila quan diu que ningú podrà acusar els pares d’haver fracassat educant els seus fills quan no ho han intentat.

“Las buenas notas por sí solas forman malas personas”

En l’entrevista a Ken Blanchard de Lluís Amiguet de títol “Las buenas notas por sí solas forman malas personas” (publicat al diaria La Vanguardia el 21 d’octubre de 2009), Ken Blanchard critica el sistema educatiu actual. Creu que el sistema d’ensenyament actual fomenta l’avarícia. El sistema de notes provoca que els alumnes que treuen bones notes es converteixin en persones amb la necessitat de ser qualificats i d’estar per sobre dels altres companys (sistema en el que es bassa el món laboral actual), mentre que aquells que no treuen bones notes deixen d’interessar-se per la seva formació i en un futur es convertiran en paràsits de la societat. La solució que proposa Blanchard és un sistema sense qualificacions on el que es valori sigui la condició humana i no la capacitat de aportar resultats. Blanchard creu que així tots els infants s’esforçarien i a la vegada es convertirien en uns adults d’una qualitat humana molt més gran que l’actual. Adults que treballen per ells mateixos i per la societat.

Estic d’acord amb el sistema que planteja Blanchard tot i que crec que perquè aquest tipus d’ensenyament funcioni aquests valors s’han de complementar a les cases de cada infant, fet realment complicat. De totes formes és evident que la societat ha de fer alguna cosa per canviar aquest sistema de l’extrema individualitat de la persona que només fa i desfà pels seus propis interessos.